Empordà

Empordà

L’evolució de Sant Pere de Rodes a través de fotografies singulars

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Institut d’Estudis Empordanesos han donat forma a una exposició que inclou una setantena d’imatges procedents d’arxius i fons privats excepcionals

El monestir de Sant Pere de Rodes als anys 50; faltava temps encara per recuperar-lo | MELITÓ CASALS MELI/ARXIU MELI

Si hi ha un monument a l’Empordà que simbolitza aquesta terra millor que cap altre, aquest és el monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva. Però no fa tant temps que, gràcies a la militància i perseverança d’alguns, aquest indret, que preserva una aura especial, es va recuperar i avui milers de persones el gaudeixen any rere any. Una exposició amb una setantena de fotografies, instal·lada a la Sala de Llevant del monestir, testimonia ara aquesta evolució. Sota el títol "Sant Pere de Rodes, l’objectiu immortal" s’apleguen algunes de les millors instantànies, moltes inèdites, que tenen al monestir com a protagonista absolut. Aquesta mostra, promoguda per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), té caràcter permanent i s’emmarca dins els actes de celebració del mil·lenari de l’església del monestir.

L’exposició, que va obrir portes aquest dissabte passat, ha estat comissariada per un trident de luxe: la historiadora i responsable del monestir, Sònia Masmartí; l’arqueòloga i presidenta de l’IEE, Anna Maria Puig, i l’historiador Josep Puig. Puig explica que la principal dificultat a l’hora d’edificar la mostra ha estat la de «mirar, preguntar i buscar» en els diferents arxius gràfics i fons que abasten des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. L’objectiu, manifesta la comissària, era «fer tot el recorregut històric, tant dins l’espai interior com exterior del monestir» a partir d’imatges de fotògrafs del territori i mostrar «com el monument ha anat recuperant-se de l’abandonament, després que els monjos marxessin, fins a dia d’avui en que està tot pràcticament consolidat i restaurat». Molts són els noms que es recullen, alguns d’ells realment històrics com Valentí Fargnoli o Josep Maria Cañellas, i d’altres que van emergir entorn de la figura del pensador Alexandre Deulofeu, mentre escrivia el seu llibre sobre el romànic, com és el cas de Jordi Casals Coll, Meli, Joaquim Fort de Ribot o Francisco de Quiroga. «Es tracta de gent que també feien excursions al monestir o hi anaven a fer trobades aprofitant per fer fotografies», recorda Puig tot afegint que eren persones que «registraven el romànic quan aquest encara estava bastant malament tot i que ja s’havien fet força treballs de restauració». De fet, en Meli mateix ja comença a registrar aquests treballs de recuperació, punt que també testimonia l’exposició on es fa la comparativa entre l’abans i el després.

Molt del material gràfic que s’exhibeix, en formats variats, integren arxius i fons destacats: des de l’àlbum Rubaudonadeu que preserva la biblioteca Fages de Climent de Figueres, l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya o el mateix arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Ajuntament de Girona-CRDI. Però també són destacables l’Arxiu Mas, l’Arxiu Meli i l’Arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona que, segons Anna Maria Puig, preserva material molt valuós i del tot inèdit, sobretot «registres de treballs realitzats». També s’exhibeix material de la col·lecció Anna Maria Moncanut, els fons Joaquim Fort de Ribot, Narcís Roget, Francisco de Quiroga, el Centre de la Imatge INSPAI i els arxius privats de Jordi Casals Coll, Meli; Manel Casanovas Andrés i Jordi Puig. Aquests tres darrers fotògrafs, els més actuals, són els que aporten el material més recent, a color, malgrat que es tracta també de fotografies que ells preservaven en els seus arxius.

Vells camins de pelegrinatge

La inauguració de Sant Pere de Rodes, l’objectiu immortal ha estat l’acte que ha donat el tret de sortida a la celebració del mil·lenari de l’església del monestir. El segon va tenir lloc aquest diumenge passat amb la desena pujada al monument des dels vells camins de pelegrinatge que sortien dels nou pobles del cap de Creus: la Vall de Santa Creu, el Port de la Selva, Palau-saverdera, Selva de Mar, Cadaqués, Vilajuïga, Llançà, Roses i Pau. La proposta, organitzada per l’Agència Catalana i Via Pirena, que incloïa el retorn amb autobús gratuït, es va concloure amb un concert de corals del Cap de Creus i unes visites comentades a l’exposició.

D’altra banda, al llarg de tot l’any s’aniran fent més activitats entorn d’aquest mil·lenari. Entre les propostes destaquen Fem un museu amb les escoles, un club de lectura amb l’escriptora Núria Esponella i, al juliol, un concert.

Inauguració de l'exposició sobre Sant Pere de Rodes Manel Casanovas

L’exposició s’instal·la a la Sala de Llevant

Dissabte passat va obrir portes aquesta exposició que s’instal·la amb caràcter permanent a la Sala de Llevant i que permet viatjar per l’evolució d’aquest singular monument. Els comissaris van conduir una detallada presentació i visita per revelar tots els dubtes dels assistents.

Compartir l'article

stats