«La Modesta és un exemple de persona que fa país. La seva vida va ser una cursa d’obstacles en un món masculinitzat». Així de clara i contundent es mostra Rosa Maria Moret, l’autora de llibre, quan se li pregunta qui era Modesta Palé i Gallart. I és que aquesta rabosinca, que va viure una vida centenària i de tots colors, amaga una història increïble que ara es pot descobrir en aquest llibre acabat de sortir del forn.

Ara bé, la idea d’escriure la novel·la és quelcom que fa anys que a Moret li ronda pel cap. «La Modesta era la meva veïna, era la dona que ‘malvivia’ sota de casa meva, a Rabós, en una mena de garatge atrotinat. La coneixia de tota la vida», detalla l’autora, que afegeix: «Era una persona molt singular; era esquerpa, no volia res de ningú... Anava a la seva, i mai parlava de la seva vida».

Tot això la va encuriosir, i és el que la va portar a investigar sobre ella. «Quan tenia setze anys, i fèiem una revista que entrevistàvem a gent gran, sempre els hi preguntava per la Modesta. Però tot era molt confús, i jo pensava: quan siguis gran, un dia escriuràs la seva vida. Li havia de fer un homenatge».

Fa tres anys, va arribar aquest dia. «Em vaig posar a investigar, a buidar arxius. Però hi havia coses que em va costar molt trobar-les. La Modesta era escàpula de la justícia de l’època. Per exemple, sé del cert que ella era qui passava gent per la frontera a la Guerra Civil, però no hi ha testimonis. Per aquest motiu he novel·lat la seva vida», detalla.

Això sí, tot el que s’explica és verídic. «Les dates i els noms són els reals. I hi ha passatges que he intentat destriar què havia passat exactament, com actuava ella per acabar sent la Modesta que vam conèixer als anys 80».

Amb tots aquests ingredients, a La Modesta acabem descobrint la dura i intensa vida d’una dona a qui li acaben passant factura totes les vicissituds que va viure. «En la seva joventut, ella conduïa tartanes; portava els músics a les festes dels pobles, repartia el correu per la serra de l’Albera. Era una dona neta i treballadora que vivia en un món d’homes. La Modesta fins i tot va viure de primera mà els camps de concentració». Tot això la va portar a patir una malaltia mental als trenta anys. «La Modesta sentia veus, però ningú la menyspreava, al contrari; el poble sempre la intentava ajudar».

Realment la vida de Modesta Palé és de novel·la; és única i apassionant. El relat d’una dona que no ha de caure en l’oblit. I és que com diu Moret: «La Modesta formava part del paisatge de Rabós».