Fa quasi dues dècades que el fotògraf Jordi Puig ressegueix la petjada de l’arquitecte gironí Rafael Masó. Està convençut que disposa d’un dels arxius gràfics més importants a l’entorn del seu llegat si tenim en compte que té documentats totalment uns noranta edificis. Sota el paraigües d’aquesta passió personal ha il·lustrat gràficament quasi una desena de llibres amb la complicitat de la Fundació Rafael Masó. El darrer, Una llum noucentista: els vitralls de Masó (Úrsula Llibres) de l’experta Núria Gil, el primer monogràfic sobre els vitralls que va dissenyar l’arquitecte i que acompanya una exposició amb el mateix títol que es pot veure a la Casa Masó fins al 10 de setembre i que serveix per celebrar els deu anys de l’obertura al públic de la Casa Masó, a Girona.

El llibre, a banda de focalitzar la mirada en l’obra de Masó també permet «copsar els canvis estètics que el Noucentisme va introduir en l’art i l’arquitectura a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX», comenta Marta Madreñas, presidenta de la Fundació Masó, en el pròleg. Així, el volum s’obre amb un extens article sobre els vitralls en aquella Catalunya de principis de segle per, tot seguit, aprofundir en la figura dels vitrallers Rigalt, responsables d’executar l’obra de Masó. Els Rigalt foren un referent dins el sector «pel seu reeixit treball tant tècnic com artístic» encapçalant «la recuperació de la tècnica a Catalunya» i essent responsables d’algunes de les peces més emblemàtiques del Modernisme i el Noucentisme.

En l’obra de Rafael Masó, el vitrall «era una part integral del seu concepte de disseny i de decoració de la llar». Eren vitralls que es caracteritzaven «per la primacia de la geometria en la composició, amb el camper o fons de vidre incolor transparent per poder donar lluminositat als espais, i amb motius decoratius de colors, normalment situats a la part central o superior».

Un dels valors fonamentals del llibre és la mirada antològica que es proposa, un recorregut cronològic per les principals creacions de Masó en vidre. Tal com explica Puig, qui els ha immortalitzat tots, fins i tot, es donen a conèixer obres per primer cop. Així es mostren vitralls d’edificis com l’església de Sant Feliu i la Farmàcia Masó-Puig, el Palau Salieti, la Farinera Teixidor, la Casa Ensesa, la Punxa i la Casa Corominas de Girona, i la Casa Masramon d’Olot, la Casa Cendra d’Anglès, la Casa Casas de Sant Feliu de Guíxols, l’església parroquial de Verges, i la Cooperativa La Económica de Palafrugell -actual biblioteca-, entre d’altres. Tot i això encara queden immobles que no es recullen en el volum i que Masó va aprofitar-ne les obertures exteriors i interiors per col·locar-hi treballs en vidre. A l’Alt Empordà, la petjada de Masó és molt residual, a diferència del Baix Empordà. Puig explica que va fer un petit treball al mas Ordis i que possiblement la mateixa família va utilitzar uns motlles de fusta per una altra casa a Lladó.

A banda de les imatges actuals de Jordi Puig, el volum també inclou la reproducció de nombrosos dibuixos i esbossos de Masó i fotografies d’època per conèixer alguns vitralls que no s’han conservat.