Josep Maria Joan i Rosa recorda vivament aquell 18 de juny de fa quaranta anys: s’inaugurava el Museu del Joguet de Catalunya, un centre que donava acollida a la seva col·lecció de joguines que, tant per ell com per la seva dona Pilar Casademont, ha esdevingut part de la seva existència. L’acompanyaven en aquella inauguració molts periodistes com Núria Munárriz, que fou directora d’aquest setmanari, o insignes i punyents crítics d’art locals com Narcís Pijoan. L’endemà van obrir les portes i es va donar entrada al primer visitant, «un senyor de Barcelona».

Fa pocs mesos, aquell mateix senyor els va tornar a visitar mostrant aquella primera entrada que havia conservat i que ara ja és un document amb càrrega històrica. Els va agafar amb la boca oberta i amb la sorpresa no se’ls va acudir ni digitalitzar-la.

La petjada de Joan Brossa, ara també a la façana | MUSEU DEL JOGUET

Anècdotes com aquesta se succeeixen constantment en el Museu del Joguet. Josep Maria Joan, el seu fundador, director i ànima, ha estat testimoni de com l’esperit del centre ha anat quallant entre la gent. No en va les donacions no deixen de succeir-se –diàriament des de la pandèmia– i ara, per agrair a les 1.608 persones que han donat alguna joguina al llarg de tots aquests anys col·locaran una pantalla on es podran llegir tots els noms. També hi ha la idea, explica Joan, que, a partir del 2023, la primera exposició que obri l’any serveixi per exhibir totes les peces donades durant l’exercici anterior. La mostra es farà a la Sala Oberta, un espai concebut ja d’origen per donar la benvinguda als visitants, que han estat milers, i «ensenyar totes les coses guardades en el magatzem».

En aquesta mateixa Sala Oberta, aquests dies i fins al setembre, qui s’hi atansi podrà ullar algunes de les 207 exposicions que hi han pres vida al llarg d’aquests anys. Són un testimoni impactant d’una part de la feina feta per un equip humà que, en contacte amb les joguines, hi han trobat la seva vocació. «El joguet enganxa i a mi em fascina», assegura la historiadora Mavi Carberol qui hi treballa des de fa quatre anys. El visitant, a més, estarà acompanyat de música, la peça 40 sons creada especialment pel músic Pascal Comelade, un artista amb un vincle estret i dilatat amb el museu figuerenc, tant com el que van tenir en el seu moment J.V. Foix, Vázquez Montalbán o Joan Brossa a qui, dissabte passat, aprofitant una reunió del Patronat, se’l va recordar inaugurant a la façana el poema visual Visca el Museu! Visca! Visca! Visca..., un poema que va deixar escrit al llibre de visites un 26 de novembre de 1994. Joan no podia amagar la seva emoció, ja que Brossa va ser un gran amic. Recorda també que l’artista va escollir aquest museu perquè fos el dipositari de la seva estimada col·lecció sobre l’actor i transformista italià Leopoldo Frégoli.

El director recorda que el museu «no ha estat fet per als col·leccionistes» –ara custodia un fons d’aproximadament 25.000 joguines– si no sempre pensant en una funció social i per això s’ha adaptat a tots els col·lectius. Joan no vol avançar actes de l’aniversari però sí un tast: Julià Guillamon prepara el llibre 40 escriptors, 40 joguets. També recordaran a les xarxes socials algunes de les exposicions temporals que han fet i animen a tothom a compartir els records, tants com ells mateixos preserven.