Joaquim Vicens Gironella (1911-1997) «creava com si respirés, era un esperit lliure». Així el defineix l’historiador de l’art Narcís Selles qui s’ha aproximat al detall a la figura d’aquest creador nascut a Agullana, un dels iniciadors i principal exponent mundials de l’Art Brut, un corrent estètic alternatiu a l’art instituït, nascut als anys seixanta. La investigació de Selles ha donat lloc a una exposició inaugurada al Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME) i nascuda fruit de la col·laboració entre aquest centre i el Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell, on es veurà a partir del 15 d’octubre.
L’artista i intel·lectual francès Jean Dubuffet fou el precursor teòric de l’Art Brut –«un art no condicionat per la cultura, com si sorgís de l’ànima»– i la persona que va descobrir l’obra sorprenent de Gironella de la que «va quedar enamorat». Ell va promoure-li una exposició monogràfica a París el 1948 i el va incloure en mostres col·lectives rellevants. També el va introduir als Estats Units. Selles remarca la importància de l’Art Brut «com un motor inspirador de corrents posteriors o tendències que sí han tingut un relleu en el camp de la història de l’art». Parlem de l’origen de l’informalisme, on inserim a Tàpies o Jean Fautrier, o de «la cristal·lització» de l’expressionisme abstracte americà.
Joaquim Vicens Gironella va néixer i créixer en el sí d’una família d’artesans del suro d’Agullana. Diu Selles que, com el seu pare i germà, al poble Gironella era un home «molt actiu a nivell polític, social i cultural, també vinculat al món sindical», primer per la CNT, després pel PSUC. El 1937 es va incorporar a l’exèrcit de la República i va treballar, des del front, en moltes publicacions com Victoria o El combatiente del este. «La passió per l’escriptura va estar sempre molt present, va escriure tota la vida», explica el comissari. Tant que la família preserva centenars de manuscrits inèdits on evoca vivències diverses. Gironella, que «escrivia a raig», va intentar publicar-los sense sort perquè, a diferència de l’obra escultòrica, en literatura seguia un cànon més instituït. Tot i això, el comissari extreu d’aquests textos el valor testimonial, el posicionament de Gironella en diferents temes.
En escultura, «trencava tots els esquemes, feia una obra molt singular, estranya, que sobtava». Eren peces creades amb suro, un material poc usat en escultura occidental, més restringit «en l’àmbit artesanal». L’agullanenc s’hi va bolcar quan ja era a l’exili i després de viure situacions extremes –va passar un any internat al camp de concentració de Bram i, posteriorment, al de Récébédou i Le Croisie des d’on fou enviat a construir el mur de l’Atlàntic–, i ja retornat a Tolosa de Llenguadoc, on es va casar i va tenir tres filles. Allí «es va recloure i va vetllar pel seu entorn familiar». Tot i això, la necessitat «de dir coses» el va dur a treballar la tècnica. A les seves memòries, explica Selles, recorda com primer va provar-ho amb fang, després amb fusta i, finalment, va optar pel suro, material que coneixia profundament a l’haver-lo treballat sempre. També a Tolosa on treballà en una empresa especialitzada en la fabricació de taps de suro.
La producció de Gironella té dos períodes marcats. El primer, entre 1948 i 1951 i, posteriorment, al jubilar-se quan, diu el comissari, va reprendre-ho amb molta intensitat, al ritme «quasi d’un artista professional». És en aquest temps en que es concentren bona part de les seves exposicions. Al Museu de l’Exili ara s’hi mostren obres originals d’aquesta segona època -tant escultures com gravats- aportades per la família i el Museu del Suro de Catalunya. També ha participat el principal museu d’Art Brut del món, ubicat a Lausanne, on Dubuffet va dipositar la seva extensa col·lecció que inclou una cinquantena d’obres de Gironella. Al ser peces molt delicades, els originals no han viatjat i a la Jonquera es poden veure imatges de les obres.
Gironella va ser un artista que va excel·lir amb el suro i que va estimar aquest material. Ho demostra el llibre que va fer, Exaltació del suro i dels tapers, «una petita joia amb gravats fets sobre suro damunt pàgines de suro». Selles el reivindica com l’autor d’Art Brut més representatiu a Catalunya i l’Estat espanyol, encara gens reconegut a casa seva. Aquesta exposició vol ser el primer pas per reivindicar-lo.
