Neus Rossell fa trio amb el figuerenc Jair Domínguez i en Peyu per donar vida a El Búnquer, un programa que s’emet a Catalunya Ràdio i YouTube i que trenca motlles. Un miler d’adeptes els acompanyen dijous al Teatre en la primera sortida fora del búnquer.

Com entra una mestra de música dins aquest món?

La meva vida sempre havia sigut la música, des dels sis anys, però un dia Lorena Roldán va dir que tots els catalans érem terroristes i vaig pensar a fer un vídeo pels amics. El vaig penjar i es va viralitzar de manera bàrbara. Mai vaig pensar ser influencer, que ni sé què és, però com m’agrada molt el teatre amateur i fer vídeos. Un dia em va trucar en Peyu per si volia treballar amb ells i vaig dir que sí. Afortunadament a l’escola em van donar només mitja jornada i m’ho vaig poder combinar.

Què creu que els va interessar?

Diria que soc una persona alegre, els nens m’ho diuen molt, connecto molt amb ells, a l’escola riem molt. Soc bastant dinàmica. Hi ha gent que em diu que soc autèntica però no sé ben bé què vol dir, com es nota això?

Com és això de copresentar El búnquer?

A en Peyu ja el coneixia d’Els catalans fan coses perquè hi vaig anar a fer el ridícul, perquè volia fer-lo, a l’APM. Vam riure molt i ell sempre em diu que després em va trucar per aquesta proposta i la vam començar junts.

Què hi ha de guió i quant d’improvisació?

De guió hi ha la part d’ells de la biografia i la meva part també, que guionitzo jo. La part improvisada és la de les preguntes del públic. T’ho trobes de cop perquè tampoc ens ho deixen escoltar abans, i a veure què surt.

Part de l’èxit d’El Búnquer respon també a la frescor que introdueix vostè.

Gràcies, la meva manera de ser no és molt així tot i que hauria d’acostumar-me a creure més en mi. Jo pensava que si té èxit és perquè hi ha en Peyu i en Jair però és veritat que hi ha gent que li agrada la nota diferent que hi poso, més fresca. Ens escolta molta gent, més de la que em penso i no en soc conscient.

Creu que ha trencat motlles?

Potser sí, això de la biografia està molt ben pensat. Hi ha professors que les utilitza per les seves classes a secundària.

El 15è Festival Còmic, humor per «sanar»

El Festival Còmic de Figueres es posa les millors gales per celebrar comme il faut quinze anys d’existència i resistència, quinze anys posant a l’abast del públic humor irreverent, lúcid i de qualitat de la mà d’alguns dels millors mims, clown i pallassos del panorama nacional i internacional. Ho fan de dimarts fins diumenge amb un programa de cinc estrelles, recuperant artistes com Gardi Hutter, Joseph Collard i Leo Bassi que van deixar petjada en anteriors edicions, portant noms internacionals com Julien Cottereau o Pina Polar, incidint en les noves fórmules com El Búnquer i mantenint i potenciant amb premis més sucosos el concurs de vídeos i mems humorístics en català pensant en els joves.

«Tenint en compte d’on venim, de tota la crueltat de la pandèmia, de les mesures, d’aquesta falta d’humanitat i solitud, portem uns artistes per sanar tot això i fer una comunió de tots amb tots, fer tribu», explica Xavier Valentí, codirector i coproductor del Festival amb Agustí Custey. D’entre les divuit propostes del cartell, Valentí remarca la importància de portar al trio Hutter, Collard i Bassi, tres monstres del gènere amb una trajectòria d’èxits com a clown, mim i bufó respectivament, i fer-ho «a un preu molt assequible» oferint un abonament de 30 euros. Ho fan pensant en el públic que els segueix des de fa poc temps, oferint així una oportunitat única. També ho serà veure a Cottereau, a qui Valentí defineix com «un artista imprescindible, imaginació pura, és tocar l’ànima».

El Festival manté els mateixos escenaris de cada any: el Teatre El Jardí on es fa Humor de micro i Sortint del búnquer; Caputxins on el mag figuerenc Karlus Soler estrena Toilet, La Cate i la plaça Catalunya, on s’instal·la la grada per veure a Anna de Lirium & Collette Gomette, Pina Polar i Benoît Charpe. S’incorporen la Rambla on actuen Julot Cousins i Zanguango Teatro, la plaça Isabel-Clara Simó on es fa el taller de risoteràpia i la biblioteca on dijous escriptors i periodistes busquen l’humor en lectures i articles periodístics. Una altra estrena és la del curt figuerenc La família infernal, que s'ha projectat aquest dimarts als Catcines. També a l’escola Parc de les Aigües té lloc el taller pràctic de ioga del riure. Per potenciar la interacció amb la gent, Escarlata Circus fa passejar pel centre de Figueres divendres «observant» amb altres ulls la ciutat.