La professora de Literatura Catalana a la Universitat de Perpinyà i de Llengua Catalana a l’Institut de Vilafant, Irene Muñoz, porta dècades estudiant, amb passió i dedicació, l’obra de Caterina Albert. És una gran experta, tal i com ho va demostrar divendres passat en la conferència que va oferir als antics jutjats de Figueres, tancant el cicle de Literatura Universal d’Atenea. Muñoz va presentar el llibre Víctor Català que Arola Editors ha publicat dins la col·lecció «Teatre reunit», i del qual ella ha tingut cura, que aplega, per primer cop, tota la producció teatral que Caterina Albert va deixar enllestida al fons conservat a l’Arxiu Històric de l’Escala. Entre aquestes destaquen quatre obres que fins ara havien restat inèdites: Madrastra (1895) -anterior a La infanticida (1898)-, Els fets del matrimoni (1897), La roja (1901) i L’honor del senyor Cargol, influïda per Molière.
Generosa i detallada va ser la xerrada de Muñoz que va comptar amb la complicitat absoluta d’un públic atent. Muñoz va desvetllar l’interès que tenia Caterina Albert per la dramatúrgia que ja va començar a conrear a finals del segle XIX. «Va escriure molts monòlegs en vers, tant en castellà com en català; el teatre va ser la seva gran passió», va corroborar l’estudiosa qui ha trobat «una dotzena d’obres inacabades llarguíssimes» a l’arxiu escalenc. De fet, així ho va confessar la mateixa escriptora a Baltasar Porcel quan ella ja havia superat els 90 anys. Un gènere que no només va escriure sinó que va degustar veient teatre, tant a Barcelona com a Madrid, tant companyies nacionals com italianes. De fet, coneixia profundament els autors italians.
Temes essencials
En el teatre, Víctor Català tracta temes essencials per a ella com «les relacions humanes, el paper de la dona, el matrimoni» i ho fa «des de la vessant fosca». «Veníem de la Renaixença que mostrava un món rural idíl·lic i arriba ella hi porta la modernitat, fa un pas més enllà, és una pionera», assegurà Muñoz. Víctor Català ubica l’acció de les seves obres teatrals en entorns urbans i, segons Muñoz, evidencien la influència que va tenir d’Àngel Guimerà, així com d’Ibsen i Maeterlinck «a qui té com un gran referent».
El 1901, l’autora va poder publicar quatre monòlegs però, tot i que ho intentaria de nou a la postguerra no va aconseguir-ho. Tampoc amb la poesia que Muñoz avançà també n’hi ha molta d’inèdita. No va ser fins el 1967 quan Josep Miracle, amic i biògraf, i l’actor Màrius Cabré s’interessen per representar la seva obra. El mateix any publiquen quatre monòlegs inèdits, entre ells La infanticida, però ella ja no ho veurà perquè mort uns mesos abans.
