Si hi ha un poble que cregui i impulsi com cap altre el romànic empordanès, aquest és Albanyà. Ho porta fent des de fa anys, a poc a poc, però amb resultats ben palpables. «Hi ha un públic i la gent ens felicita. Ho fem perquè estimem el territori i perquè tot això és un tresor dels pobles de Catalunya, una riquesa cultural», admet el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Albanyà, Joan Caselles. A banda de recuperar aquest patrimoni fomentant-ne la restauració gràcies a la Diputació de Girona o senyalitzant camins per arribar-hi, sempre estan ideant noves iniciatives com ara l’encàrrec que li han fet darrerament al pintor Josep Estarriola perquè dibuixi a ploma la dotzena d’ermites i esglésies d’època romànica i preromànica del poble. Les obres s’exposaran el 25 i 26 de juny per la festa major.

La tasca de recuperació de tot aquest patrimoni cultural és possible gràcies a la sensibilitat de les persones que el gestionen. Joan Casellas recorda que bona part d’aquest patrimoni, ja dessacralitzat, és propietat del Bisbat de Girona, però que han aconseguit signar concessions d’ús per uns quants anys, pas essencial per poder-les arreglar. Hi ha altres temples que resten en mans de particulars i amb els quals han arribat a acords. És el cas de la família propietària del casal del Serrat. «Els monuments, siguin de qui siguin, s’han de consolidar i respectar», confirma Casellas. Si no, pot succeir com el cas de la torre del casal de Sant Martí de Corsavell, actualment monument declarat Bé Cultural d’Interès Local, que el regidor havia vist sencera i, al cap d’uns anys, ja era enrunada. Per evitar aquests ensurts, i si la propietat no accepta donar la concessió a l’Ajuntament, hi ha eines de dissuasió com ara cobrar-los l’arranjament. El regidor matisa que el particular no perd la propietat, però que l’acció evita perdre aquest patrimoni.

Properes actuacions

Entre les darreres actuacions que s’han fet, destaca la del casal del Serrat, aixecat entre els segles X i XI i abandonat al segle XV. «De tenir-lo soterrat a sotabosc ara el tenim a superfície i és molt visitable», comenta. Per divulgar-lo, han posat panells informatius i, des de la sortida del poble, hi ha indicacions perquè la gent hi accedeixi a peu. Els darrers dos anys, la Diputació també ha anat consolidant l’ermita de Sant Cristòfol dels Horts, datada d’entre els segles X-XII, de nau única i absis semicircular. Els anys 1980 i 1990, integrants del Grup d’Art i Treball ja hi van intervenir desenrunant l’absis i apilant pedres i carreus fora. Ara, quasi trenta anys després, prenen el relleu les institucions. La propera actuació ja prevista permetrà arranjar tot el teulat de l’església de Sant Bartomeu de Pincaró, del segle XII, que conserva l’antiga pica baptismal i una altra de rectangular. Casellas reconeix la complicitat absoluta de la Diputació i del cap del servei de monuments, Lluís Bayona.

Per al regidor Joan Casellas és clar que, «si vols canviar el turisme per un de qualitat, has de crear uns circuits perquè els visitants coneguin el territori i en gaudeixin». Dins aquesta línia, l’Ajuntament d’Albanyà ofereix als visitants uns tríptics on se’ls suggereixen rutes per totes aquestes ermites i esglésies. Una d’elles és Sant Andreu de Lliurona, que disposa d’una nau romànica del segle XII i que actualment és un local social. Per realçar-ne el valor, fa uns anys l’Ajuntament va arranjar l’entorn –carrers, empedrats i escales– «que estava molt abandonat» transformant-lo del tot promovent-ne, així, la vida al seu voltant.