Figueres

La Fundació Dalí col·labora en el 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu

121 institucions culturals catalanes exposen una obra de la seva col·lecció relacionada amb el Liceu

El Teatre-Museu Dalí de Figueres mostrarà, a la planta baixa, dues obres

El Teatre-Museu Dalí de Figueres mostrarà, a la planta baixa, dues obres / Fundació Gala-Salvador Dalí

Emporda.info

La Fundació Dalí col·labora en el projecte titulat Museus i Liceu: una història compartida que el Gran Teatre del Liceu presenta avui dia 15 de març. La iniciativa té per objectiu estrènyer els vincles del Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb museus, col·leccions, biblioteques, arxius i centres expositius de Catalunya amb motiu del seu 175è aniversari. 121 centres exposaran una o diverses obres dels seus fons des d’ara i fins al 31 de juliol de 2023, tot contextualitzant la seva relació amb el Liceu. En total, 145 obres provinents d’institucions com el MNAC, Museu Picasso, MACBA, CCB, la Pedrera, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Miró, Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, Casa-Museu Isaac Albéniz de Camprodon, el Museu de l’Empordà, entre molts d’altres.

El Teatre-Museu Dalí de Figueres mostrarà, a la planta baixa, dues obres: en primer lloc, l’Estudi per a “Tristany foll” -exhibit fins ara només en dues mostres- es veurà des d’avui i fins al 4 de setembre. A partir del 5 de setembre, serà substituït per l’oli Projecte per a “Tristany foll” que es podrà veure fins al 31 de juliol de l’any vinent.

Són dues obres que Salvador Dalí va crear l’any 1944 per un dels telons de fons del ballet Tristán loco. La representació va tenir lloc al Liceu el 23 de maig de 1950 sota la direcció de Gustave Cloez i Charles Boisard, amb la coreografia de Léonide Massine i el Gran Ballet de Montecarlo, Compañía del Marqués de Cuevas, interpretada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Tant el decorat com el vestuari van ser dissenyats per Salvador Dalí. En el teló, el pintor mostrava la seva particular visió del Tristany de Wagner. L’absència d’Isolda que, en la llegenda li provoca la mort, aquí li produeix bogeria. Dalí hi veu a la llegenda el complex d’impotència simbolitzat per una processó que, com un seguici fúnebre, avança cap al cel extasiat d’amor en un camí al final del qual només troba el buit: l’Amor en la Mort i la Mort en l’Amor.