Ara fa just nou anys, Brau Edicions estrenava una nova col·lecció il·lustrada per divulgar el patrimoni de la cultura popular catalana entre el públic infantil. Tenia la particularitat, a més, el seu format gegantí que no passava desapercebut. Després de quatre volums dedicats als gegants –per partida doble–, les bèsties i els castells, ara enceten un nou camí resseguint les petjades d’aquells que habitaren el nostre territori abans que nosaltres, Els gegants del Mesozoic. Dinosaures de Catalunya.

L’escriptora M. Mercè Cuartiella i l’il·lustrador Carles Arbat fan tàndem en aquesta nova aventura que malgrat que «no busca ser un tractat biològic sobre dinosaures, això no exclou el rigor» amb el qual s’ha treballat. Cuartiella explica que, d’entrada, van contactar amb experts de l’Institut Català de Paleontologia: «Volíem que la informació fos fidedigna». Així van conèixer les restes que s’havien localitzat en el territori català, les espècies que havien habitat i les seves característiques. Aquestes dades no només havien de servir com a base de les il·lustracions d’Arbat, sinó pels mateixos contes originals que Cuartiella va imaginar, una desena en total, cadascun d’ells independent de l’altre.

Les històries creades per l’autora figuerenca, que s’ha estrenat en el gènere del conte infantil, estan poblades per personatges d’edats diverses, tant adults com infants, ubicats en l’actualitat, però en diferents escenaris i remetent al dinosaure il·lustrat que l’acompanya. «Són històries molt variades, contes que funcionen com a peces de ficció, ha estat una experiència molt interessant», comenta Cuartiella. Val a dir que en el rerefons dels contes tots comparteixen un caràcter divulgatiu sustentat amb informació rigorosa. Cal afegir també que en cap moment els creadors infantilitzen aquests grans animals, com sí que han fet productes cinematogràfics.

Donant un suport vital als contes, destaquen les il·lustracions de Carles Arbat qui confessa, abans de posar-s’hi, «no tenia la més remota idea sobre els dinosaures» al marge del que podia compartir amb l’imaginari col·lectiu. La proposta dels editors de Brau, però, el va engrescar molt i així va iniciar també una tasca de recerca per entendre bé aquests animals i, més concretament, els que habitaren Catalunya durant el període que van existir, és a dir, el Cretaci, l’últim període de l’era del Mesozoic.

Per Carles Arbat el més complicat a l’hora de crear les il·lustracions ha estat «cercar l’exactitud». Cal tenir en compte que, malgrat les dades científiques, «no sabem ben bé com eren aquests dinosaures, ni tan sols el seu color». Aquesta part, per exemple, s’ha suplert amb inventiva «tot i que buscaves assimilar-los amb l’entorn on es trobaven». A partir dels primers esbossos, Arbat va buscar la complicitat de l’editor i els experts per evitar «allunyar-se massa de l’espècie». Tot seguit ja va passar a aplicar el color i les textures. Arbat ha utilitzat tècnica digital però amb un estil molt pictòric, influït, potser, per la destacada presència del paisatge. Cal remarcar que, a banda dels deu contes, el llibre inclou una doble pàgina on es despleguen i s’ubiquen els nombrosos jaciments catalans on s’han descobert restes de fòssils de dinosaures, quelcom que convida els petits lectors i les seves famílies a visitar-los i explorar-los.

L’il·lustrador assegura que treballar amb aquest gran format «ha estat un plaer perquè li aporta al conjunt molta força». A més li ha permès entretenir-se en detalls que els lectors agrairan. Lectors que poden ser infants d’entre 8 i 10 anys o pares que llegeixin als nens i nenes per contagiar-los d’aquesta doble passió: la lectura i l’univers d’aquests fantàstics animals.