El Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera organitza aquest dissabte 12 de març un acte de record a Victòria Pujolar Amat amb motiu del centenari del seu naixement. La comissària de l’Any Victòria Pujolar Amat, la professora de periodisme de la UAB i investigadora en comunicació i gènere, Elvira Altés, pronuncia la conferència Qui és Victòria Pujolar Amat? al Centre Cultural Can Laporta de la Jonquera a les 18 h.
Després de la conferència, es farà la dramatització d'una entrevista que l’escriptora Teresa Pàmies va fer a Victòria Pujolar en què relata la seva experiència a ràdio La Pirenaica des de l’Auditori del Palau de la Generalitat. Aquesta obra teatral de petit format, Victòria Pujolar i Teresa Pàmies a la ràdio, representa una entrevista epistolar que Pàmies va incloure al seu llibre sobre l’emissora i situa ambdós personatges en el programa Les dones, un dimecres de l’any 1984. La dramatització va a càrrec de les actrius Araceli Bruch i Pepa Arenós.
La veu catalana de La Pirenaica
Victòria Pujolar va néixer el 26 de juliol de 1921 en una família catalanista i republicana. Quan esclata la Guerra Civil, encara no ha complert els 15 anys, i viu els bombardeigs sobre Barcelona mentre estudia el batxillerat.
El 1939 la família ha d’exiliar-se, i s’acaba reunint amb la mare i la germana als camps d’internament francesos. Quan entren les tropes alemanyes a França, les detenen per indocumentades, però s’escapen del camp francès i aconsegueixen evitar els camps d’extermini nazis.
A Toulouse s’inscriu a les JSU (Joventuts Socialistes Unificades). El 1942 torna a Catalunya per participar en les accions de propaganda. La nomenen delegada per a Catalunya de les JSUC, però el 1945 és detinguda, torturada i portada a la presó de les Corts. Quan la condueixen a Madrid per fer-li un judici de guerra, aconsegueix fugir i torna a Tolosa. Va ser la primera dona que es va escapar de les presons franquistes.
De retorn a França, milita a les JSU i s’instal·la a París, on treballa amb Gregorio López Raimundo en l'organització d’activitats, mítings i propaganda sota la bandera republicana.
El 1947 s'uneix amb el dirigent comunista i periodista Federico Melchor, amb qui tenen quatre fills. Viuen anys de manera clandestina, sense papers i canviant molt sovint de casa. Victòria treballa cosint o planxant, pinta quan pot, i també compagina i il·lustra les pàgines de les revistes Mundo Obrero i Mujeres Antifascistas
El 1959 el Partit Comunista destina Melchor a Bucarest com a redactor periodista per a Radio España Independiente, La Pirenaica, on Victòria serà l’encarregada de fer la locució de les informacions en català de l’emissora clandestina antifranquista sota el pseudònim de Montserrat Canigó durant set anys (de 1959 a 1966).
Retorna a França i, quan la transició a la democràcia permet el retorn a Espanya, la família es trasllada a Madrid, on Melchor dirigeix Mundo Obrero i Victòria, finalment, es pot dedicar a pintar. Actualment es pot visitar l'exposició “Diari íntim” a la Fundació Felícia Fuster, amb una mostra que recull una part de la seva obra artística. Va morir a Madrid l’any 2017.
Any Victòria Pujolar Amat
La Generalitat de Catalunya, a través de l'Institut Català de les Dones, ha impulsat l'Any Victòria Pujolar Amat per divulgar la vida i l'obra de l'activista antifranquista. Comissariat per Elvira Altés, l’homenatge promourà una biografia, una dramatització teatral, un documental i una exposició itinerant, entre altres activitats. La mostra està estructurada en panells cronològics (origen, vida furtiva, fugida, militància, vida clandestina en família, La Pirenaica, vocació artística) i ja s’ha pogut veure en diferents seus i entitats.
L’Any Victòria Pujolar Amat posa en relleu els següents àmbits de la seva biografia:
- Valors republicans, democràcia, llibertat, solidaritat
- Activisme antifeixista, antifranquista
- Vocació artística
- Visibilitat de les trajectòries femenines
Les actuacions per commemorar aquesta efemèride finalitzaran amb la realització i publicació de la seva biografia per part de la comissària, la periodista Elvira Altés.
