Al cementiri de Figueres està enterrada Emily Murray de López Rodríguez (1852-1920) a qui el catedràtic Joan Manuel Soldevilla qualifica com «la primera novel·lista de l’Empordà». Una intensa investigació, sorgida entorn de l’estudi de l’editorial La Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros de la comunitat protestant de Figueres, l’ha dut a resseguir la vida quasi «de pel·lícula» d’aquesta dona nascuda a Bombai, que va viure a Figueres on va tenir un pes destacat i que va publicar dues novel·les «de contingut social i amb un rerefons religiós» el 1872 i 1879. Soldevilla va presentar aquest estudi aquest divendres passat als antics jutjats de Figueres. Es tracta de la primera de les xerrades del 15è cicle de Literatura Universal que organitza Atenea.
El catedràtic confessa que Emily Murray era «el pal de paller» de la comunitat anglicana de Figueres, «la ideòloga, qui coneix el món editorial, amb una gran formació». «Una dona fascinant», afegeix l’estudiós. Nascuda a l’Índia i amb una germana bessona, Georgina, queden orfes a l’any i són adoptades per un coronel de l’exèrcit anglès. «Les porten a Europa i són educades a l’alta societat anglesa vivint en una gran mansió en un entorn molt religiós», explica Soldevilla. Formades a diferents internats europeus, quan és el moment de casar-se, ambdues germanes es neguen i decideixen «dedicar-se a la difusió de la fe anglicana i tasques socials». La decisió les porta a viure a Londres, explica Soldevilla, vinculant-se amb moviments d’ajuda social. Emily Murray coneix aleshores un pastor anglicà espanyol que el 1879 va a Figueres per fundar una missió protestant. No és gens estrany, perquè «és una època d’expansió d’aquest tipus de missions per tot Espanya i Figueres era un lloc relativament obert on hi havia maçons, republicans». El pastor convida els estius a les dues germanes perquè «coneguin l’Empordà i tot el que està fent». El 1881 el pastor mor i, potser «per mantenir viva la missió», Emily es casa amb el també pastor anglicà i espanyol Luis López Rodríguez. Ho fan a Notting Hill, a Londres.
"Era el pal de paller, la ideòloga de la comunitat anglicana de Figueres"
Un any més tard, tota la família, també el pare d’Emily, s’instal·len a Figueres. Els López Rodríguez, considerats maçons, republicans i anticalanistes, viuen a l’actual Clínica Santa Creu. De fet, des d’allà «fan molt activisme oferint assistència mèdica a la gent pobre». També crearan la Fundació Clerch i Nicolau on hi haurà l’església, l’escola i, més tard, un gabinet de raigs X destinat al fill que la parella tindrà i que serà metge. «Emily s’implica molt en tema d’educació d’infants i de dones, sobretot, formació professional per a elles», comenta Soldevilla. Tant a Figueres com arreu de la comarca. De fet, la família compra el palau abacial de Vilabertran.
Es té constància que Emily Murray va escriure en anglès dues novel·les a la dècada dels setanta, una d’elles ja després d’haver fet estada a l’Empordà. «La primera és més dickensiana i la segona més estil Jane Austen», descriu Soldevilla qui després d’haver-les llegit -trobar-les ha estat molt complex- no en desmereix la qualitat. Malgrat les seves aportacions socials i culturals, el record de Murray i la seva família «va ser esborrat de la història» possiblement per haver estat «maçons, republicans i protestants». Els darrers anys tampoc se’ls ha recordat. Soldevilla creu que al ser «anticatalanistes no encaixava amb el discurs de la Figueres Republicana».
