El president de la Fundació Cultural Circus Arts Foundation, Genís Matabosch (Figueres, 1977), es declara activista circense per a la reivindicació del circ com a fenomen cultural. Dirigeix l’esdeveniment circense més gran que es produeix a Europa: el Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona. Genís Matabosch és el primer doctor en Història de l’Art a Europa amb una tesi dedicada al circ a la Universitat de Barcelona amb la qualificació Cum Laude. Posseeix una de les principals col·leccions de documentació circense d’Europa, amb milers de peces que recorren la història de les arts del circ. A finals del 2021, el Consell de Ministres, a proposta del ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, va aprovar concedir-li la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts.

Quin va ser el seu primer contacte amb el circ i de la mà de qui? Va tenir «padrins» que el van acompanyar a entrar en el circ?

Quan era un nen, d’uns 12 o 13 anys, passejant de la mà del meu avi per la Fira del Dibuix i la Pintura que anualment munta el Casino Menestral, vaig conèixer el dibuixant sitgetà Joan Soler-Jové, coneixedor del món del circ i cronista gràfic de Charlie Rivel. Ell em va posar en contacte amb l’historiador Josep Vinyes, i jo el visitava, a manera de pelegrinatge, al seu domicili, a la Diagonal de Barcelona. Passàvem tardes senceres parlant de la història del circ. Jo ja tenia uns 15 anys. Ell va morir la vigília en què jo havia de complir els 18.

Quan va decidir que es volia dedicar al món del circ?

Suposo que el dia que vaig veure clar que la passió era tan gran que dedicar-me a qualsevol altra cosa m’hauria fet profundament infeliç. A l’escola volia ser veterinari; a l’institut, mestre, i, a la universitat, vaig ja començar a festejar professionalment amb el circ. El 1997 vaig entrar el Circ Raluy a Catalunya i el 1998 al Circ Nacional de Cuba i al Circ Bolshoi sobre gel. Ja llicenciat, vaig anar a estudiar a l’Institut del Patrimoni de París, el curs 2000-2001, per a ser el millor director que un somiat museu del circ pogués tenir [riu].

Recorda els colors del seu primer vestit de presentador?

Oh, i tant! Era blau marí amb cordonatge daurat confeccionat l’any 1998 per la sastreria barcelonina Germans Peris, ja desapareguda, que servia al Gran Teatre del Liceu. És un vestit inspirat en un model del llegendari Circus Sarrassani d’Alemanya. L’he conservat i, a vegades, encara portat, per a les primeres parts de l’espectacle blau del festival.

Quants vestits de presentador té? Tria vostè els dissenys?

He de comptar-los mentalment... vuit! Els dos primers fets amb els Germans Peris, el blau i un de color albergínia que he usat poc. Els dos següents, el vermell i el verd, fets a Cornejo, una sastreria de cinema de Madrid. Dos més, el negre de cordonatge plata i el blau clar amb cordonatge or, fets a Budapest, al taller de vestuari històric del sastre István Himberger, recentment jubilat. El blanc amb pedreria argent, que uso només pels finals, va sortir d’antigues modistes de la cèlebre Maison Vicaire de París, que ara treballen a la sastreria capitanejada per Caroline Valentin.

I el vuitè?

És el que estrenaré per al desè festival, és un vestit antic que vaig trobar en una antiquària al Marché aux Puces de París, el desembre passat. És un uniforme negre amb brodaria de plata perfectament conservat i que havia sigut d’un ambaixador de la Tercera República francesa.

El calçat que acompanya aquests vestits també ha de ser especial?

Les sabates del vestit blanc són de la Maison Clairvoy de París, avui propietat del Moulin Rouge, que sempre ha estat el seu principal client, i la resta de parells són de Don Flamenco, una antiga sabateria de Madrid dedicada al món de l’espectacle. Són botins amb cremallera lateral per afavorir els canvis ràpids i protegir el turmell.

Com descriu la sensació que experimenta quan està davant del públic?

És màgic poder fer feliç a la gent contagiant la teva passió. De la mà del circ internacional de primera divisió, convidem a l’espectador a un passeig trepidant per les emocions: dels somriures provocats pel pallasso, a l’admiració cap a la destresa del malabarista passant pels esglais dels trapezistes...

De totes les disciplines circenses, quina és aquella que li crida més l’atenció i per què?

Segurament els jocs icaris i els funàmbuls. No n’he estat conscient fins que no he repassat les programacions fetes ara, al fer el repàs dels deu anys de festival. Encara, per a aquest desè aniversari del festival, hi haurà excel·lents representants de cadascuna d’elles.

Quin és el seu secret per parlar en públic?

Quan vaig començar a presentar, a finals dels 90, em fixava molt en com ho feien els presentadors francesos Sergio i Michel Palmer. Hi ha una cita del director de circ Alexis Gruss que sempre em ve al cap quan presento: «Estar al centre de la pista és com estar damunt d’una taula rodona immensa i aconseguir parlar amb tots els comensals que l‘envolten».

En aquesta dècada de festival, han passat coses molt maques i altres no tant? De la part més maca, què destacaries?

La més emocionant és l’entusiasme i fidelitat del públic i també com han canviat les vides de molts artistes després del seu llançament al festival.

I de la part no tan maca, quin record amargant ens pots compartir?

Les més dures sempre són patiments lligats a la producció de moure artistes internacionals de tants països, els visats, els vols, les duanes... o accidents que, per sort, toquem fusta, mai no han estat greus.

Per arribar on ha arribat, ha hagut de saltar bastants obstacles. Ha sentit alguna vegada l’impuls de no continuar? Què és el que l’ha empès a tirar endavant malgrat les dificultats?

Sempre he cregut en el circ i he estat lleial a les persones que han confiat en mi. La gent grisa odia el circ, perquè és una màquina de fer gent feliç i això no ho suporten. Perseverança, paciència, autocrítica, bon equip i treball, molt treball, són les claus dels èxits de Circus Arts Foundation.

Confia poder tornar el Festival Internacional del Circ Elefant d’Or a la ciutat de Figueres?

No. ¿On hauria anat a parar la carpa del festival d’haver estat muntada a Figueres amb el tramuntanal de la setmana passada? El festival va fugir de dues tempestes: la política i la meteorològica. La gent va banalitzar el risc del vent i tard o d’hora hauria arruïnat el festival.

LES ESTRELLES BRILLEN EN ELS DEU ANYS DEL FESTIVAL DEL CIRC

Del 17 al 22 de febrer, Girona comptarà amb 8.430 metres quadrats dedicats al circ internacional de qualitat: El Festival Internacional del Circ Elefant d’Or, capitanejat per Genís Matabosch, torna aquest febrer a Girona per celebrar el desè aniversari. Després que l’any passat hagués d’adaptar el format de l’espectacle a les restriccions sanitàries, aquest febrer aixeca la Gran Carpa sense columnes al Camp de Mart de Girona, on es veuran grans produccions de companyies internacionals. 

Les 24 atraccions d’aquesta edició especial d’aniversari tornen a fer brillar estrelles mundials. En són protagonistes artistes del Gran Circ Bolshoi de Moscou, la Companyia estatal de Circ de Rússia Rosgoscyrk, la companyia Royal Circus de Gia Eradze, el Circ Nikulin de Moscou, el Circ de la República d’Udmurtia, el Circ Estatal d’Uzbekistan i de Kazakhstan a banda d’artistes independents arribats de Mongòlia, Xile, Argentina, Equador, els Estats Units, el Canadà, Mèxic, Ucraïna i Geòrgia. Del 17 al 22 de febrer, Girona comptarà amb 8.430 m2 dedicats al circ internacional de qualitat.

En les nou primeres edicions (2012-2020), el Festival Internacional del Circ ha presentat 689 artistes que han ofert 209 atraccions mai vistes a Europa occidental a 255.788 espectadors en 46 dies d’espectacle, 32 funcions escolars i 91 representacions a públic general. Les sis primeres d’aquestes nou edicions es van celebrar a Figueres, ciutat natal de Genís Matabosch, i, tot i que finalment el festival va tenir la seva continuïtat a la ciutat de Girona, l’activista circense no s’ha desvinculat mai de la seva comarca. De fet, justament l’estiu passat va idear una nova proposta amb seus a Roses i Besalú: les Nits de Circ.