El món quotidià, el més proper pot convertir-se en un material sensacional per nodrir històries. Així ho demostra José Luis Bartolomé a Crim a la capella blanca i altres intrigues del caporal Nofre McCow, un recull de set relats curts de gènere negre que, amb un estil molt desenfadat i amarats d’humor, aproximen el lector a conèixer millor l’espai geogràfic de l’autor, Palau-saverdera. El llibre, que tindrà segona part, el protagonitza un insubornable caporal, àlies Crispeta, qui encapçala una «nanobrigada per preservar la pau al poble».

Bartolomé adverteix d’entrada al lector que aquests contes els ha escrit en un «català tranquil», és a dir, que ha defugit revisions professionals per preservar el registre més col·loquial, una línia que vol seguir en el pròxim volum que es nodrirà de cinc contes més protagonitzats pel caporal que, per cert, haurà ascendit de rang. En aquest proper, però, no maquillarà tant els noms dels personatges o establiments –alguns apareixen en anglès, francès o alemany i ha inclòs un glossari de paraules al final amb la traducció– malgrat ser conscient que Palau és un poble petit i no vol ferir sensibilitats. L’autor no s’ha inspirat en històries o persones reals properes –«hauria estat imprudent per part meva», diu– però sí que ha jugat amb estereotips i ha convertit en literaris llocs emblemàtics com la capella de Sant Onofre, la cova dels lladres, el poblat neolític, el camí ral o la mateixa biblioteca municipal.

L’autor explica que és un confés amant del gènere negre i que es va proposar construir el personatge d’un policia de poble, el caporal Nofre McCow, una versió anglesa del català Macau. «Volia fer un policia que fos creïble a mitges, un home solitari, solter, sense formació criminalística, que la seva arma sigui la saviesa popular i la capacitat d’observació i intuïció», comenta l’autor. Una altra norma que es va imposar va ser que cap dels contes tingués un final cruent.

A cadascun dels relats, Bartolomé pren pinzellades de tradicions o costums locals, «però molt amanit», tot advertint que «no s’ha de donar fidelitat al que escric». És el cas, per exemple, del relat que dona nom al recull i que té lloc prop d’una capella blanca –en realitat és Sant Onofre, un escenari molt estimat per Bartolomé– on apareix mort un folklorista anglès. En aquesta mort hi està relacionat un col·leccionista de goigs de Cadaqués. «Busco barrejar la ficció amb l’humor i la ironia», assegura l’escriptor sense amagar que, encara que siguin pinzellades, aprofita per deixar anar alguna crítica suau, i amb un estil sorneguer, relacionada amb el poble. Per ell, aquesta mena d’escriptura és altament «saludable». «Intento passar-m’ho bé, escric per divertimento, m’agrada documentar-me, intento aprendre paraules peculiars i anar-les reintroduint», conclou.