Al petit nucli de Vila-robau, a Ventalló, s’hi alça discreta, quasi amagada entre altres edificacions, aturada en el temps, l’antiga església romànica de Sant Andreu, del segle X. Un temple exempt de culte propietat del Bisbat de Girona, exemple de romànic molt primerenc, clarament abandonat a la seva sort però que conserva en el seu interior unes pintures murals del segle XII, possiblement obra del mestre d’Osomort. Fa tres anys, l’Ajuntament de Ventalló ja va iniciar les passes per aturar la seva degradació alarmant i preservar-les, unes passes que, d’entrada, van permetre consolidar-les i que ara ja es podran acabar de concretar amb la signatura en breu amb el Bisbat d’un conveni de cessió d’ús de l’església. Aquest els permetrà accedir a subvencions per finançar els treballs i retornar la dignitat al temple.

L’alcaldessa de Ventalló, Mei Costa, explica que l’objectiu primer «és consolidar les pintures». Com a veïna, justament, de Vila-robau, l’alcaldessa és molt sensible a la situació que pateix aquesta església i que ha anat veient com, progressivament, s’ha anat degradant. Per arribar fins aquí, però, ha calgut fer un camí llarg. Fa tres anys va posar la situació en coneixement del Bisbat i, tot seguit, experts del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya s’hi van personar. «Van fer una intervenció d’urgència, de consolidació d’alguns fragments en molt mal estat perquè no caiguessin o no acabessin de deteriorar-se», comenta Costa.

Pere Rovira treballant en les pintures Max Pérez

Per frenar això, doncs, es va redactar un projecte de restauració i es va optar a les subvencions de la Generalitat. Aquesta, però, se’ls denegada perquè, malgrat ser urgent i que l’església estigués catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, l’Ajuntament no en tenia «ni la possessió ni la cessió» del bé, quelcom que ara es resol i que just aquest dimecres passa pel ple municipal. «Amb això podrem optar a les subvencions de la Diputació i la Generalitat amb totes les garanties de rebre-les», diu Costa qui admet que «desfer aquest nus» ha estat producte, potser, «de la falta de comunicació o de la nostra inexperiència».

Val a dir que la setmana passada, just arran de la denúncia pública sobre la situació feta pel filòsof Max Pérez i el fotògraf Jordi Mestre, un altre equip de restauradors, integrant per Pere Rovira i Carolina Forcano, va atansar-s’hi per fer una nova intervenció d’urgència durant la qual es va valorar la situació, després d’aquella primera actuació el 2018. L’acció va servir també per comprovar que sota les capes de guix i humitat no apareixien noves pintures. Per Rovira, el proper pas serà «la restauració que implicarà netejar totes les pintures i eliminar les capes de calç superficials amb un tractament específic».

Estat d’algunes d’aquestes obres Jordi Mestre

Aquest procés permetrà veure l’escena que ara només s’intueix. Rovira afegeix que caldrà retirar tots els morters afegits i alterats i fer la conservació de les altres parts de pintures romàniques que resten concentrades a la part central del temple. «És molt trist veure aquest bé de Déu així, que tothom tingui la consciència que és una cosa molt important però que mai s’hagués arribat a aquest punt» diu Mei Costa, tot afegint que l’objectiu final és ara «mostrar tot el conjunt a la gent i guardar aquest patrimoni que és de tots; ara ja no mirem enrere sinó endavant». Afegir un altre valor d’aquesta església, que Alexandre Deulofeu ja va elogiar, que és l’antic campanar de cadireta que té, un dels més longeus de la comarca. Costa, a més, destaca que si avui dia és patrimoni del Bisbat és perquè en el seu moment, quan es va vendre la rectoria, un registrador no va permetre que el temple formés part del mateix immoble com es pretenia.

Obrir el romànic

Max Pérez i Jordi Mestre, que han tret a la llum aquesta situació, van més enllà de Ventalló. Junts fa anys que recorren l’Empordà visitant esglésies romàniques. En aquest personal pelegrinatge, diu Pérez, n’han comptat unes dues-centes. Testimonis de l’alt nivell de degradació i abandonament d’aquest patrimoni cultural, com ha passat amb l’església de Vila-Robau, fan un crit d’alerta. «El cert és que aquest patrimoni no només està caient a trossos, sinó que no tenim (com a país) ni un pla, ni cap idea de què fer amb tot això», explica Pérez qui defensa, juntament amb Mestre, una possibilitat: obrir el romànic. «Tenim el patrimoni, no cal construir res, només cal obrir-lo i fer xarxes turístiques per la gent d’aquí i per qui ve de fora», comenta tot afegint que pot ser una via per transformar «el model depredador que tenim».