Cinc amics, un segrest, un robatori i una relació tòxica de parella. Tot aquest còctel explosiu és el que ha imaginat Juan Carlos Arroyo (Béjar, 1970) com a trama de la seva segona novel·la de ficció, Segrest a Sant Ferran, presentada recentment a Figueres pel també escriptor Jordi Casals, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran, promotors de l’edició.

L’origen de Segrest a Sant Ferran, a mig camí entre el thriller i la novel·la psicològica, neix davant la proposta del president dels Amics, César Barrenechea, qui li va suggerir si volia prendre el repte d’escriure un llibre per la col·lecció que editen anualment. Arroyo va acceptar matisant que ell no faria ni un llibre històric, «perquè no soc historiador», ni una novel·la històrica. L’opció que va entomar, doncs, va ser crear una història amb el castell com a escenari d’un succés delictiu.

Un dels protagonistes del llibre és l’Abel, un guia turístic del castell que manté una relació fortament tòxica amb la seva parella Elsa, sotsinspectora de la comissaria dels Mossos de Figueres, un personatge, aquest darrer, «molt exagerat per potenciar aquesta toxicitat». Mentre la relació es va deteriorant i ell emprèn «un camí de creixement personal», paral·lelament maquina amb els seus amics un segrest al castell i un robatori al Museu Dalí que esdevé «la garantia d’una sèrie de demandes». Les dues trames, doncs, van fent recorregut a mesura que avança l’acció fins que conflueixen al final.

«Segrest a Sant Ferran és un homenatge a Figueres, una ciutat que m’ha tractat molt bé, que m’ha donat molt i on tinc grans amics», reconeix tot afegint que «és l’epíleg de la meva vida aquí». Arroyo, que ha viscut més de vint anys entre Figueres i Roses, ha tornat a Salamanca recentment per motius laborals. Confessa que el bon regust que li ha deixat aquest llibre, unint ficció amb retrats psicològics i creixement personal dels personatges, li fa plantejar seguir aquest camí dins l’escriptura. Val a dir, però, que el relat original del llibre, que es pot comprar al mateix castell, va ser escrit en castellà i que Arroyo no se sent massa content amb la traducció que se n’ha fet al català, ja que, al seu parer, conté certes errades.