El 8 de febrer de 1939 va marcar amb foc la història de Llers. Aquell dia, les tropes republicanes, davant l’avenç franquista, van fer explotar l’arsenal acumulat a l’església de Sant Julià. La destrucció va ser absoluta i va afectar el temple, el castell i diferents cases pairals del poble vell, transformant totalment la vida posterior i el paisatge quotidià dels llersencs. Ara, vuitanta-tres anys després, neix el projecte audiovisual Llers, el poble que va esclatar en mil bocins amb el qual es busca rescatar els records que preserva la gent gran que encara ho va viure i que van quedar soterrats entre la runa i el silenci de la postguerra.
Aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament de Llers i que ha rebut una subvenció del Memorial Democràtic de la Generalitat, ha suposat un ingent treball de documentació. D’entrada, es va contactar amb les vint-i-quatre persones nascudes al poble abans del 1939 o aquell mateix any per proposar-los una entrevista personal. D’aquestes, tretze van respondre. Improvisant un plató a l’Ajuntament, sota un fons neutre, la periodista Sònia Pau va anar entrevistant-los i desgranant, a poc a poc, la seva vivència, els records que atresoraven d’aquell moment o dels temps immediatament posteriors. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Llers, Maite Oliva, explica que, com el projecte no està tancat, sinó que anirà creixent, podria ser que més testimonis directes s’anessin sumant. Oliva remarca com «n’era d’important i urgent poder recuperar aquests testimonis que expliquen aquest moment perquè la cicatriu encara està present» i perquè «Llers sempre ha quedat al marge del discurs històric de la retirada, a diferència del que ha passat amb Figueres, la Jonquera o la Vajol». Faltava estirar el fil, quelcom que ajuda a fer aquest estudi, un treball que dona respostes a la singularitat d’un poble que va quedar marcat perquè Franco va voler mantenir la destrucció present per recordar la «barbàrie roja».
Amb aquest primer material oral essencial, Zeba Produccions de la Garrotxa, que ja ha treballat anteriorment amb documentals històrics, ha començat a gestar l’audiovisual. Ha calgut, evidentment, una densa tasca de documentació històrica per crear, finalment, el guió. A banda de les nombroses imatges històriques d’aquell temps, moltes d’elles dipositades pels veïns a l’arxiu municipal, s’hi han afegit entrevistes als historiadors Alfons Romero i Enric Pujol, actual director del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, i Antoni Bonal, autor del llibre de fotografies del poble, Ànim llersenc, que ajuden a contextualitzar aquell moment. La idea de l’Ajuntament és presentar públicament l’audiovisual a curt termini i complementar-lo amb activitats paral·leles.
Quelcom interessant és que les tretze entrevistes fetes a veïns de Llers passen a incloure’s al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic de la Generalitat, dins el Banc de Memòria Democràtica. Aquest té per objectiu recollir i posar a l’abast de tothom aquells fons i col·leccions que recuperen la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret la Segona República, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista, l’exili i la deportació, la lluita antifranquista i la transició a la democràcia. En el cas Banc Audiovisual de Testimonis, arxiu d’història oral, encara hi ha molta feina per fer. Actualment, s’hi poden trobar quatre-centes vuitanta-dues entrevistes fetes a Catalunya, Andorra, França i Cuba. D’aquestes tres-centes noranta-sis són en territori català però ben poques, quasi comptades amb els dits de les mans, són de l’Alt Empordà. De fet, per poder-les incloure cal seguir una sèrie de requisits tècnics estrictes. Per Maite Oliva, però, «valia la pena perquè això queda dipositat allà i és fonamental».
