Miquel del Pozo revisa amb entusiasme l'empremta de Dant en l'obra de Miquel Àngel

Miquel Àngel i Dant són dos noms que formen part de la nostra història cultural col·lectiva. Dos genis, dos creadors immensos i, alhora, dues ànimes temeroses de Déu i del més enllà. L'empremta d'aquest món espiritual, que en alguns moments de les seves existències els van pertorbar terriblement, vertebra tota la seva producció que, a voltes, conflueix sobretot, en el cas de Miquel Àngel, reconegut i debot lector de Dant, Petrarca i Boccaccio. L'arquitecte i divulgador cultural Miquel del Pozo va proposar, aquest dijous passat, un bell exercici: anar resseguint la influència de Dant en l'obra de Miquel Àngel, una relació prolífica i meravellosa, malgrat el segle i mig de distància temporal que els separava. El nodrit grup de persones que omplien a vessar la sala Adela Riera de la biblioteca de Figueres van fruir d'allò més amb aquest viatge pel món de Miquel Àngel i per la immersió profunda que Del Pozo els va proposar.

La primera parada en el camí va ser amb La Pietat de Miquel Àngel que es pot veure a la Basílica de Sant Pere, al Vaticà. La magnífica escultura mostra el cos de Crist mort a la falda de Maria després de la cruxifició. Del Pozo va analitzar-la en tota la seva grandiositat posant émfasi en la mirada original de l'artista a l'hora de crear-la, en com s'exhibia originàriament a la capella de Santa Petronilla, visió que actualment s'ha perdut. El divulgador va endinsar-se en l'obra buscant punts de confluència amb les paraules que va escriure Dant a 'La Divina Comèdia' i mostrant com Miquel Àngel les fa realitat.

A banda de 'La Pietat', Miquel del Pozo també va posar la mirada en la magna obra 'El judici final', creada al final de la seva vida i que il·lumina la Capella Sixtina, al Vaticà. El divulgador va anar desgranant detalls de la peça i posant èmfasi en diferents aspectes on la petja i influència de Dant era més evident. La intervenció de Del Pozo va culminar amb l'anàlisi de tres dibuixos que va fer Miquel Àngel per a Tommaso Cavalieri, "el seu amor platònic/carnal", va dir Del Pozo. Dibuixos de traç virtuós on es percep a un home tormentat pel desig i l'amor que sent però alhora per la temença davant el pecat i la vida al més enllà. "Miquel Àngel i Dant creien en la Bíblia i 'La Divina Comèdia' de Dant era quasi la demostració, la confirmació d'aquesta", admeté Del Pozo.

Com anècdota de la xerrada, va caldre aturar-la en tres ocasions a causa d'uns problemes amb el projector que, finalment, i per alegria dels assistents, van poder ser resolts. Apuntar que dijous vinent, dia 20, Miquel del Pozo torna a la biblioteca figuerenca aquest cop de la mà de poetes i escriptors com Vinyoli, Auden o Rilke, que han parlat d’obres d’art o els ha influenciat, i després han escrit a partir del record d’aquella obra.