El 18 de juliol de 1936 ha quedat gravat a foc a la història d’Espanya, i aquell mateix dia es va publicar l’última caricatura del poeta Federico García Lorca a la premsa de Madrid, uns traços humorístics que van precedir la tragèdia del seu assassinat just un mes més tard. Aquest dibuix signat per Manuel del Arco, caricaturista i periodista aragonès, i la penúltima caricatura del poeta publicada per la premsa madrilenya, publicada el 10 de juny d’aquell mateix any i signada per Luis Bagaría, han estat objecte d’un breu estudi inclòs al darrer número de la revista andalusa de bibliofília Entorno Literario.
L’autor de l’estudi sobre aquestes dues caricatures, un erudit i editor de professió que signa amb el pseudònim també humorístic de Bendito Alias Montano, ha preferit conservar el seu anonimat en declarar que el to crític d’aquestes dues caricatures potser respon a «l’evolució ideològica de Lorca, a la seva precipitada marxa de Madrid i als seus passos enrere en quant a rellevància pública» en aquelles dates agitades.
L’última caricatura de García Lorca va ser publicada pel diari Heraldo de Madrid i el poeta hi apareix amb indumentària infantil, amb pantalons curts i un enorme llaç al coll i amb elements propis de la Primera Comunió, com una espelma en una mà, un missal a l’altra i un braçalet amb forma de llaç amb serrells.
El text que va acompanyar la caricatura de Manuel del Arco en aquella edició del Heraldo de Madrid anava encapçalat per un títol que no deixava cap dubte sobre les seves intencions satíriques: «García Lorca, nen maco, orgull de mama».
El text precedit per aquest títol es referia al «nen» de la caricatura dient: «És un encant. Ja ho veu: només té set anys i mig. No va tenir apendicitis i asseguren que té cervell de persona gran», i més endavant assenyala que es tracta d’un nen que posseeix «aquesta impertinència de criatura prodigi».
L’autor de l’estudi sobre les dues caricatures, que explica que curiosament a la col·lecció del Heraldo de Madrid de la Biblioteca Nacional no se’n conserva l’exemplar del dia 18 de juliol, que ha pogut consultar en altres hemeroteques, qualifica de «sorprenent» el to de la caricatura i del text que la va acompanyar, ja que aquest diari madrileny va ser «un acèrrim defensor» del poeta i el mateix Manuel del Arco l’havia caricaturitzat amb anterioritat de manera més complaent.
La caricatura, segons l’anàlisi d’Entorno Literario, va poder estar relacionada amb «la precipitada fugida de Madrid del poeta», el dia 13 de juliol de 1936 o potser el dia 16, «segons el lector prefereixi seguir Ian Gibson o Rafael Martínez Nadal», dos dels estudiosos de la biografia de Federico García Lorca.
«L’evidència que Lorca havia marxat de Madrid en unes circumstàncies tan complicades com les que van seguir a la mort de Calvo Sotelo (13 de juliol de 1936) no haurien estat ben vistes per la redacció de l’Heraldo», assenyala l’estudi.
La penúltima caricatura de Lorca, publicada pel diari El Sol l’anterior mes de juny, signada per Bagaría, acompanya una entrevista que li fa el mateix Bagaría i mostra al poeta granadí suspès a l’aire com un angelet, alat i llorejat per una aurèola de floretes i amb una flor al cul, un detall que la cultura popular atribueix a bona fortuna però que en aquest cas no va ser premonitori pel tràgic final del poeta dos mesos més tard.
