Quan Miquel del Pozo estudiava tercer d’Arquitectura, va aturar la carrera per fer Història de l’Art. Volia, diu, «aprendre» pel gust de fer-ho. Més tard va tornar a Arquitectura i, des d’aleshores, aquests dos mons l’acompanyen i l’alimenten. La seva vessant com a divulgador d'art a les xarxes va començar fa uns anys. L'èxit va ser absolut i ara ofereix cicles de conferències a museus de tot l'Estat i té espais reservats als mitjans de comunicació generalistes. Aquest dijous visita la biblioteca de Figueres amb una xerrada sobre la influència de Dant en l'obra de Miquel Àngel, acte que tindrà continuïtat el dijous 20 de gener.

Les dues xerrades que ofereix a Figueres formen part d’un cicle més ampli.

És cert, es tracta de Post scriptum, la imatge després de la paraula i tenen en comú que sempre són sobre obres d’art, pintures o escultures, però que tenen la seva raó de ser en un text literari, sigui religiós -com la Bíblia, els Evangelis, l’Antic Testament- o un text mitològic o contemporani de l’època.

Es fan en una biblioteca.

Perquè tenen l’origen en un llibre, però són conferències d’història de l’art. Volia fer aquest cicle a les biblioteques i no en un museu, perquè dono importància a la lectura dels textos, d’on venen aquestes imatges i com sovint detalls de les pintures o escultures només les pots entendre o acabar de donar sentit si vas al text original.

Hi ha aquest interès pel detall.

Moltes vegades hi ha quadres molt coneguts del qual tenim la imatge al cap però, quan et pares a mirar amb detall o intentes entendre l’escena, què veus, què representa i la seva simbologia, poder anar al text permet veure coses que et passarien desapercebudes. També cal entendre que, molts cops, la pintura és un moment concret d’una narració temporal, però que els pintors que coneixien el text, i que sabien que els observadors de les pintures també el coneixien, hi posaven coses del passat, d’on ve, o anunciaven el que passaria en la narració.

Segur que ells ho entenien millor que nosaltres ara.

Tenien uns codis visuals, estaven acostumats a veure més obres d’art contemporànies; els sermons que rebien a les esglésies; els comentaris; els coneixements dels textos.

A la primera xerrada vincula Miquel Àngel, personatge al qual va dedicar la tesina, i Dant.

Sí, vull demostrar la influència de Dant, sobretot de La Divina Comèdia, en l’obra de Miquel Àngel, però en les quals no són la il·lustració de La Divina Comèdia. Miquel Àngel era un gran lector de Dant, un especialista, sabia passatges de memòria. Per ell era un referent i la seva influència apareix en obres que, en principi, no tenen res a veure com La pietat del Vaticà o El judici final de la Capella Sixtina.

La segona és Un poeta al museu.

Aquí faig el camí invers, escullo poetes i escriptors com Vinyoli, Auden o Rilke que han parlat d’obres d’art o els ha influenciat i després han escrit a partir del record d’aquella obra. La idea és llegir aquells poemes mirant aquestes pintures, veure què els van dir les obres als poetes i alhora descobrir nosaltres coses de l’obra.

Quin és l’objectiu?

Mirar aquestes obres, mirar-les amb una calma a la qual potser no estem acostumats. Despertar la curiositat perquè tornin a anar a veure aquesta obra, o veure-la per primera vegada, perquè aquesta experiència només la tens al seu davant. Les conferències són una manera d’entrar en una classe d’història de l’art des de la literatura.

Compagina la divulgació de l’art amb la feina d’arquitecte. Això resulta fàcil?

Des de fa uns cinc anys tinc dues professions i en funció dels projectes destino més hores a una cosa o altra. En tenir despatx propi, tinc la llibertat de decidir.

El projecte de divulgació va començar a les xarxes, a Twitter.

Sí, ho feia per amor a l’art, perquè m’agradava compartir. M’hi dedicava molt, però tenia un retorn molt bonic. Després va fer el salt quan les institucions es van interessar. Em sento molt afortunat. Gaudeixo molt preparant-ho: vaig als museus a veure les obres, prenc notes del que em provoquen, aprofundeixo en pintures en les quals no havia tingut temps... Em contracten perquè les estudiï i les expliqui i més tard, a més, tinc un retorn preciós de la gent.