Lourdes Ciuró ha reiterat aquest dilluns el compromís de l'executiu català de seguir treballant en la recerca documental de les fosses de la guerra civil vinculades als hospitals de Móra d'Ebre per poder-hi fer actuacions futures. La consellera de Justícia ho ha dit en una trobada a Barcelona amb una delegació de Marzabotto, municipi italià de la província de Bolonya massacrat durant la segona guerra mundial, i un ex alcalde del qual va ser ferit mentre exercia com a sanitari al front de l'Ebre. Les seves despulles encara no han estat localitzades. Amedeo Nerozzi va participar a la Batalla de l'Ebre com a brigadista internacional. Fins ara s'ha pogut concretar el municipi i la data de la mort de l'ex batlle.

Nerozzi va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921. El 1925, després de l'arribada al poder de Benito Mussolini, va emigrar a Bèlgica, on va destacar per l'activitat política i sindical entre els immigrats italians.

En esclatar la guerra civil espanyola va viatjar a l'Estat per unir-se al bàndol republicà. Aquí va participar en la fundació de la centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts i va desaparèixer en la Batalla de l'Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d'artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d'aquell moment se'l va considerar desaparegut.L'any 2018 l'Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d'Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines de la Fatarella, a la Terra Alta. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà. El 2019, a petició també de la seva família, l'ex alcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.Les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d'Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Móra d'Ebre (Ribera d’Ebre). A partir d'aquest document s'ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com es creia, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Móra d'Ebre va morir ni on va ser inhumat.

La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc són considerades probables. D'aquestes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.

La massacre de Marzabotto

La massacre de Marzabotto es considera una de les més cruentes dels nazis a Itàlia. Entre el 29 de setembre i el 5 d'octubre del 1944 les SS van arremetre contra la població civil al sud de Bolonya, en concret a Marzabotto, Grizzana Morandi i Monzuno.L'objectiu dels nazis era eliminar la Brigada Estrella Roja dels partisans italians, les forces guerrilleres antifeixistes que operaven des de les muntanyes properes a Marzarotto, una zona d'Itàlia on la resistència contra l'ocupació nazi va ser més forta i decisiva.

La massacre va ser duta a terme pels soldats de la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS ‒comandada pel major Walter Reder‒ i va acabar amb la vida de centenars de persones. Durant anys no hi ha hagut cap acord sobre el nombre de víctimes que va provocar aquesta matança, amb xifres que oscil·len entre els 770 i els 1.830 morts. Entre les víctimes hi va haver almenys 200 nens.