El Museu de Ceuta ubicat al conjunt monumental de les Muralles Reals acull, des de fa pocs dies i fins al 17 de març, l’exposició Realismo eres tú..., considerada una de les mostres més àmplies sobre realisme i hiperrealisme que es pot veure actualment a l’Estat espanyol. Dels 34 creadors seleccionats pel comissari Diego Canca, que lidera el Proyecto Diez, destaca un únic gironí, que, a més, és el més jove del col·lectiu: l’escalenc Marc Torrent.
Quan els comissaris van trucar-lo mesos enrere proposant-li participar, l’artista admet que no era conscient, com sí n’és ara, de l’abast del projecte, que aplega fins a 170 obres de tècniques tan variades com la pintura, el dibuix, el gravat, l’aquarel·la, la fotografia o l’escultura. «Estic molt feliç i content», confessa Torrent. Una part d’aquesta satisfacció resideix en la possibilitat de compartir cartell amb alguns dels millors creadors actuals d’aquest estil, que ja tenen una llarga trajectòria, entre els quals dos dels seus primers mestres: Jaime Valero i Javier Arizabalo. «Aleshores jo els veia molt amunt, que mai els atraparia, i ara exposo al seu costat», comenta. El secret, diu, és «l’esforç i la dedicació».
El creador escalenc creu que aquesta exposició a Ceuta servirà per «reivindicar l’art hiperrealista que no podem deixar de banda i que està aquí, latent, que no se l’ha de menysprear». Al seu parer, alguns ho fan o «el posen en dubte» quan caldria respectar l’opció que han pres els creadors. És cert que Torrent es desmarca de l’hiperrealisme americà. En el seu cas, ell utilitza la fotografia com un mitjà per crear l’obra pròpia sense tenir l’objectiu de fer-ne una còpia exacta, canviant elements, transformant la llum «per explicar la situació que vull». «Jo cerco la composició de la meva pintura, mai és com una fotografia i no pinto per saber que ho faig bé, sinó perquè l’espectador senti alguna cosa i reflexioni sobre el perquè faig allò», reconeix tot afegint que «potser no em fixo tant en pintar perfectament, que no es vegin les pinzellades, sinó que les persones no es quedin indiferents en veure-la». Al Museu de les Muralles Reals de Ceuta, doncs, s’hi poden veure tres peces seves que colpeixen: No és no, una obra que va néixer com una crítica a la Manada, El silenci i Ella. Les tres creacions, que ja s’han vist anteriorment a l’Escala, van ser gestades a foc lent, tal com fa sempre Torrent. També ara que es troba immers en un nou projecte, una exposició el proper novembre al passeig de Gràcia de Barcelona. «Necessito molt fer aquest procés de pensar el perquè faig aquestes obres, els missatges que contenen», comenta. En aquest temps de reflexió, Torrent potser no agafa ni un pinzell, però, admet, en el seu interior bullen totes les idees. Després ja arribarà el moment d’agafar la càmera, fer les fotografies que necessita i deixar fluir tot allò sobre la tela. «Es tracta de buscar la màxima realitat, però tenint present que ha de ser la teva obra», diu.
L’exposició, que va tenir una gran acollida el dia de la inauguració, està previst que sigui itinerant i que visiti, al llarg de l’any vinent, altres ciutats del país.
