Laia Alsina Cusí encapçala la junta de l’Associació Els Pastorets de Figueres. Figuerenca, de 40 anys, és professora de teatre i gestiona activitats culturals relacionades amb les arts escèniques. El seu pare, Jaume Alsina, tècnic de teatre jubilat, i la seva mare, Helena Cusí, sempre vinculada a l’escenari i, sobretot, a La Funcional Teatre, van fer-la viure entre bambalines des que va néixer. Van transmetre-li el cuc de la dramatúrgia i mai més se n’ha desprès.

Per a Laia Alsina, el teatre és una forma de vida que l’ha acompanyat des de ben petita. El seu vincle amb Els Pastorets de Figueres es va produir fa trenta anys.

En quin moment de la seva vida va prendre contacte amb Els Pastorets de Figueres?

Si no ho recordo malament, el meu primer contacte amb Els Pastorets devia ser quan jo tenia uns deu anys, quan cantava a la coral de La Flauta Màgica. Els Pastorets van demanar a la coral si hi podia anar, com a suport de veus d’àngels.Jo vaig començar així i ja no ho vaig deixar mai més.

Ha tocat totes les tecles en la part interpretativa de l’espectacle?

Sí i no. He fet d’àngel i dimoni, però de pastor no he actuat amb paper. En la secció dels pastors, he fet de poble simplement, i va ser en un moment determinat de la meva vida, quan em vaig quedar embarassada i quan després van venir les meves nenes, molt seguides. Era una qüestió de gestió familiar. Tinc el cuc de fer un text de pastora, però de moment no l’he fet.

En el recorregut pels Pastorets, va haver-hi un temps que va ser la mà dreta de la seva mare.

La meva mare sempre ha considerat, i és una cosa que jo he heretat, que en Els Pastorets, i també en altres qüestions, si porta tota la feina una sola persona, és molt més dura. En canvi, si hi ha un repartiment de tasques, tot és més àgil i més fàcil de portar, i a més cadascú hi pot dir la seva i hi pot haver un intercanvi d’opinions. En aquest sentit, la meva mare sí que duia la direcció global, però, per a ella, era important que cada apartat, dimonis, pastors i àngels, tinguessin també la seva pròpia direcció a part. Ella portava pastors, jo portava dimonis i en aquell moment em sembla que era la Marta Fita que portava els àngels. De tota manera, qui acabava definint l’obra era ella.

Com va ser que es posés vostè al capdavant de la junta?

Molt poc abans de la pandèmia, el gener del 2020, un cop acabades les funcions, la junta va dir que portava molts anys amb les mateixes persones i que necessitaven parar. Aleshores, va plegar tota la junta en bloc. En Ricard Sayeras, la Gemma Gumbau, l’Alfons Gumbau Ymbert i la Montse Testar van dir que havien pres aquesta decisió. Al principi, ens vam quedar tots com una mica confusos, però vam veure que si ells plegaven algú altre havia d’agafar les regnes. Em vaig trobar que jo hi portava molts anys i que molta gent em va venir a buscar. Vaig acceptar-ho, però vaig dir que no podíem ser només quatre. Pensa que arriben a actuar unes vuitanta persones, entre actors i músics. Hi ha molta feina al darrere i vaig dir que necessitava un suport.

Com s’organitzen?

Jo en soc la presidenta i és cert que soc la persona que dona la cara, però som una junta molt transversal, de deu persones. Tots estem al mateix nivell, ningú té més potestat que altre. Tots tenim la nostra veu. Allò més bo és la diversitat d’edats, des dels 18 de la persona més jove fins als 40, que és l’edat que tinc jo. En aquest sentit, es treballa bé, perquè jo penso una cosa i una altra persona més jove em pot dir que allò que he pensat amb els joves potser no funciona.

Té alguna escena preferida?

M’agrada molt el personatge d’en Llufa. És un nen que trobo molt divertit, molt pícar, molt empordanès en certa manera. També m’agrada molt l’escena del bosc, en què apareixen en Farruc i en Grillat, quan els acaben d’atrapar els pastors i ells vacil·len els arbres perquè no volen ser penjats. Aquesta part també és molt divertida, molt còmica.

Qui dirigeix l’obra?

En la direcció també hem fet un petit canvi. És una direcció conjunta. Vam agafar la manera de treballar que tenia la meva mare i la vam modificar una mica. Hem fet que hi hagi dos directors de pastors, dos de dimonis i tres d’àngels. Tots ells són els directors, no hi ha una persona que firmi la direcció tota sola.

ELS PASTORETS DE FIGUERES EN PRIMERA PERSONA

  • Junta - Marisol Capallera Duch, Mireia Costa Capallera, Laia Alsina Cusí, Eric Jiménez Sànchez, Núria Parnau Foraster, Albert Rubio Velasco, Jordi Pont Espigulé, Joana Pujolràs Aguasca i Berta Sayeras Puig
  • Direcció - Eric Jiménez Sànchez, Berta Sayeras Puig, Raquel Ventós i Casadellà, Jordi Pont Espigulé, Jordina Rodríguez Navarra, Laura Riera Aguer, Alira Borràs González, Gerard Carrión i Masgrau, Alfons Gumbau Masó i Jaume Alsina
  • Direcció musical - Alina Font Farré, Adrià Pons Puntí, Roger Ferré i Puig, Alba Blanco Cerdà i Joan Mallol Bech
  • Direcció dansa - Arnau Vilarrasa Barbero i Marta Soler Bretja