El ple del Consell Comarcal de l’Alt Empordà de desembre ha aprovat, per unanimitat, la declaració de l’Asil Gomis d’Agullana com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Segons la Llei de Patrimoni Cultural Català és competència dels consells comarcals declarar els BCIL els béns de municipis de menys de 5.000 habitants. L’actual façana ha perdut els elements de decoració modernista originals, però conserva una estructura que evidencia el seu estil inicial. Amb aquesta declaració es pren el compromís per tal de preservar aquest edifici.
L’Asil Gomis és una edificació d’estil modernista situada a l’entrada del poble. Lluís Gomis va fer l'encàrrec al voltant de 1910 a un arquitecte del qual no es coneix la seva identitat. El projecte, a la mort de Gomís, va caure en l’oblit. El 1918, en contraure matrimoni la vídua Gomis, Teresà Pallejà, amb Josep Parellada i Faura, el projecte es va reprendre i la primera pedra de l'edifici es posà el 9 de novembre de 1919.
El 30 d'abril de 1932, Josep Parellada, en nom de la seva dona, va fer donació perpètua a Josep Yrla, comissari delegat a Girona de la Generalitat de Catalunya. Les condicions de la donació es fixaren en un document del 20 d'abril de 1932, i entre altres coses comprometien a acabar les obres en el termini d'un any i a donar preferència als vells d'Agullana i dels pobles veïns de Cantallops, Capmany, Darnius, la Jonquera, Maçanet de Cabrenys i la Vajol.
La Diputació de Girona acceptà la donació el 27 d'abril de 1932 i el seu arquitecte, Emili Blanc, va dirigir les reformes. El mes de febrer de 1937 arribaren les asilades i el personal de servei. Entre tots sumaven un total aproximat de cent persones.
L'asil va funcionar durant 32 anys, fins que el centre es va tancar el 18 de febrer de 1969. Des de 2011, l’Asil Gomis torna a funcionar com a centre de dia, ara de titularitat municipal.
