L’Arxiu Nacional de Catalunya ha adquirit recentment 204 negatius en plaques de vidre originals del fotògraf Auguste Chauvin. Les imatges, comprades a un col·leccionista (es desconeix l’itinerari anterior), corresponen a la retirada republicana al seu pas pels punts fronterers de La Jonquera-el Pertús, el Coll d’Ares (Prats de Molló, Ripollès) i la Guingueta d’Ix (Cerdanya), així com a la vida als camps de refugiats bastits per l’Estat francès, de manera precària, a les platges d’Argelers i el Barcarès (Rosselló).

L’adquisició dels negatius ha estat una operació difícil que s’ha allargat durant més de quatre anys, i ara les imatges seran conservades al fons registrat oficialment com a Auguste Chauvin | ANC1-1234. 

El productor del fons i el seu context

La caiguda de la totalitat del Principat a mans franquistes el gener de 1939, va provocar un dels majors èxodes massius de població civil en la història contemporània d’Europa: el departament dels Pirineus Orientals triplica la seva població i passa en només dues setmanes dels 250.000 habitants als 800.000. L’enorme crisi humanitària que es desencadena comporta la creació de grans camps de concentració a les platges del Rosselló, on són conduïts i internats 330.000 republicans.

Auguste Chauvin (1896-1975) és aleshores un fotoperiodista amb estudi situat al número 13 del bulevard Clemenceau, l’Studio Chauvin, de la capital del Rosselló: el fet que el final de la Guerra de 1936-1939 impacti directament a la Catalunya Nord li ofereix l’oportunitat de documentar la tragèdia de primera mà, amb tot el seu material i recursos tècnics com a fotògraf a ple rendiment.

Entre finals de gener i mitjans de febrer de 1939 la premsa internacional cobreix la retirada republicana. Més de 135 periodistes arriben al Rosselló amb l’objectiu d’informar els lectors sobre la caiguda de la República. Nombrosos fotoperiodistes són també a la frontera catalana i fan un seguit de reportatges de gran impacte per a agències fotogràfiques com Fulgur, Keystone o Wide World Photo for The New York Times (Photo NYT). Les seves imatges esdevenen portada a la premsa mundial gràcies a l’estudi d’Auguste Chauvin, l’únic que posseeix a Perpinyà un belinògraf, l’aparell que els permet transmetre les imatges telefònicament a grans distàncies. Totes aquestes fotos s’envien a la delegació a París de la World Wide Photo for The New York Times, la gran agència nord-americana, de la qual Chauvin és corresponsal local.

Auguste Chauvin comercialitza directament algunes de les seves imatges a l’Album Souvenir de l’Exode Espagnole dans les Pyrénées Orientals (en dues sèries de 18 imatges cadascuna), però la major part de les fotografies adquirides ara, tot i la seva extraordinària qualitat estètica i documental, no eren incloses en aquella primera selecció. La part principal del seu arxiu es conserva avui a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals (Perpinyà). A més, darrerament, ha estat també notícia en localitzar-se dins una caixa de medicines, tot un seguit d’imatges seves preses en el moment de l’alliberament de Perpinyà.

El contingut de l’arxiu

Els 204 negatius s’han rebut instal·lats en 14 capses i presenten dos formats: 10x15 i 9x13. El seu estat de conservació és immillorable i no han patit cap trencament, despreniment d’emulsió ni pèrdues d’imatge. Més d’una seixantena (sense ordre aparent, dins les capses originals 3, 6 i 11 a 13) corresponen al pas per les fronteres i el camí fins a l’arribada als camps; la resta, sobretot a estampes de la vida a les platges del Rosselló. L’atribució de l’autoria de les imatges a August Chovin es basa en el fet que el fons ha arribat fins avui amb els negatius enfundats en paper clarament identificat amb el nom del seu estudi i en el suport de vidre (inviable per a altres fotoperiodistes en trànsit).

La riquesa de detalls de l’experiència dels refugiats que es desprèn de les imatges del fotògraf és del tot extraordinària. Amb un ull que no vol perdre detall, Auguste Chauvin deixa constància en unes poques imatges de les masses de dones i nens d’una banda i, en major nombre, del caos, les armes abandonades, el repartiment de provisions i els soldats en formació de l’altra; de l’eufòria dels feixistes, salutació amb el braç en alt, a l’altra banda de la frontera; i de les visites de les autoritats franceses, superades per l’allau.

En el camí entre la frontera i els camps, els grups descansant, les rengleres d’automòbils de tota mena, canons i blindats abandonats, les fileres de soldats arrossegant maletes, sacs i bosses, uns caminant, altres portats en cues interminables de camions. Algunes imatges retraten també l’arribada per mar de mitjans per fer front a la catàstrofe humanitària.

Arribats, a les platges, Chauvin capta amb gran sensibilitat l’actitud d’angoixa vital i desorientació, perfectament retratada en les imatges de grup de gent enfredorida i distant, sota la mirada de l’exèrcit francès i les tropes colonials, a peu i a cavall, sabre en mà, darrera les filferrades; alguns soldats republicans, davant la seva càmera, saluden amb el puny en alt.

Establerts a la platja, ens mostra tota la duresa de les condicions de vida que els esperen: dels simples sots a la platja i les precàries cabanes de sorra, fustes, branques, ferralla i mantes inicials a Argelers, als pavellons estables al Barcarès, alguns mesos després de l’arribada dels primers refugiats. Retrata la vida als camps per als homes (només hi apareixen alguns grups de famílies en cercle, abans de ser disgregats per entrar als camps): la preparació del menjar i els àpats, la higiene precària, el rentat de la roba, l’espera de notícies davant el taulell d’anuncis, el temps d’escriptura, la barberia o els jocs en grup. 

Una nova perspectiva dels fets a l’Arxiu Nacional

Les circumstàncies bèl·liques i la procedència de la major part dels fotògrafs actius en aquell moment únic, han fet que les fons primàries originals conservades a l’Arxiu Nacional sobre la retirada i els camps siguin fins ara gairebé del tot inexistents. A més de les imatges captades per Auguste Chauvin, en coneixem també d’altres d’aquells moments, obra de Robert Capa, David Seymour-Chim o Manuel Moros, pintor franco-colombià que vivia a Cotlliure. També d’Agustí Centelles, que era present a la retirada i que va fer fotos de forma clandestina de la vida al camp de Bram. Cap dels fons d’aquests autors, però, es conserva avui a Catalunya.

De fet, l’única excepció particular la constitueixen els 192 dibuixos de Josep Franch i Clapers (1915-2005), que l’Arxiu Nacional conserva des del 2001 i que documenten el camí de l'exili, l’estada als camps de concentració de Sant Cebrià i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy.

El testimoni gràfic potentíssim, la mirada d’Auguste Chauvin, que entra ara per a la seva conservació a l’Arxiu Nacional, doncs, és profundament original, de gran valor narratiu i força evocadora: l’espectador reviu els fets d’una forma corprenedora. En aquest sentit, posa expressió i cares concretes als testimonis documentals, cartes, informes i llistes dels primers temps de l’exili a França, aplegats fins ara a desenes de fons personals i institucionals incorporats durant anys a l’Arxiu Nacional. Falta encara, però, la troballa que permeti documentar amb la mateixa riquesa visual el malson dels encara tan desconeguts camps de dones refugiades, grans oblidades del període.