Fa anys que no actua a Figueres. Estava previst fer-ho aquest dissabte a La Cate amb un microconcert acústic: ella amb la seva guitarra i, al costat de Yeyo, a la percussió i veus. Per motius sanitaris, s'ha decidit suspendre.
Què podrà escoltar el públic?
El format acústic m’ofereix l’oportunitat de mostrar les cançons quasi com van ser creades i presentar tant els temes nous d’Himnopsis Colectiva com d’anteriors treballs. La idea és repassar aquesta biografia musical recalcant en el darrer àlbum.
Aquest inclou deu cançons per sortir de la hipnosi però qui o què ens la provoca?
Em refereixo a viure inconscientment, amb el pilot automàtic sense plantejar-nos que aquesta experiència de viure també pot ser plaent i meravellosa. Hem crescut amb unes creences que el treball és patiment, que l’amor fa mal, patrons que cal tombar i proposar noves mirades. Intento, a través de totes les cançons, transmetre un missatge de força interior, de reconèixer el valor del temps, de ser ara, de fer el que ens agrada. És una proposta des d’una religió individual per un canvi col·lectiu, reconeixent que el primer pas ha de ser cap al nostre interior.
I la música ens connecta.
Té aquest poder que no entén de llengües ni fronteres senzillament del sentiment d’alegria i unitat que és en el qual hem de vibrar, sentir-nos units a la resta d’éssers. Tot i que els missatges que ens arriben són de separació, polarització i divisió. La música apel·la al contrari, que és la veritable essència.
En els seus temes, la dona és un element central. També ha parlat en primera persona.
El compromís amb les dones ve de sempre però s’ha intensificat a la darrera dècada quan m’atreveixo a publicar el primer llibre, La niña y el lobo, explicant la meva pròpia història de violència de gènere però, sobretot, de superació. Escriure’l em va ajudar a connectar amb moltes dones en la mateixa situació i a refermar el meu compromís. A banda de la lluita, m’interessa fer visible les dones en el món de la música, el meu gremi, perquè, tant a nivell artístic com tècnic, seguim essent minoria absoluta a molts esdeveniments i, tot i que hi hagut un avenç en els darrers temps i hi ha dones amb projectes meravellosos segueixen tenint molt poca visibilitat. El compromís, doncs, és ara mostrar que hi ha moltes dones amb talent i ganes de ser-hi.
La seva banda és quasi tota femenina ara.
Des de sempre somiava tenir una banda de dones. Ens sentim fortes dalt de l’escenari, que donem un missatge i energia molt necessària a través de la nostra música.
