David Arias és mestre d'ofici, molt vinculat al món de l'esport, es defineix com un figuerenc molt arrelat a la seva ciutat i família, ambdós objectes de la primera novel·la que ha escrit, Em mates. Presentada fa uns dies a Pont de Molins, estava previst fer-ho a Figueres aquest dissabte però la presentació ha quedat ajornada, encara sense data programada.
Diu Arias que va sentir una inquietud literària que el va dur a escriure Em mates (Norfeu), una novel·la a mig camí del thriller que vol ser un homenatge a la memòria de la seva àvia i a la ciutat on viu.
Llegit el llibre, no pot negar d’on és. Intencionadament?
Queda clar, no? Totalment intencionat perquè no deixa de ser la primera novel·la i em sentia molt més còmode parlant d’espais i llocs que coneixia bé.
Com podem marcar la frontera entre realitat i ficció?
És el que pretenc, intentar que el lector tingui aquest dubte.
El protagonista és el seu alter ego?
Ho és, ho és. L’entorn familiar que es descriu és el meu propi. Les persones que no em coneixen potser els generi un dubte, però el fet de parlar en primera persona fa més fàcil intuir que és el meu alter ego.
No li ha importat exposar-se?
No, gens. La novel·la és un homenatge a la meva àvia, una dedicatòria especial a ella, una manera de recordar-la i immortalitzar-la. Per tant, això era el punt de partida principal i si la volia recordar, tots els valors familiars i el que implicava en relació a ella fossin relativament reals. Tampoc desvetllo res que em comprometi.
Li ha servit per alguna cosa més?
Ha estat una manera d’autoreflexió personal que m’ha anat bé.
Com li neix aquest interès per escriure literàriament?
El fet d’escriure sempre m’ha atret i quan he tingut idees les he plasmat però mai amb la intenció de convertir-les en un projecte com el que he dut a terme. Que la meva àvia ens faltés, va ser el punt d’inflexió i vaig tenir la necessitat d’immortalitzar-la en un llibre que s’ha convertit en novel·la.
Novel·la a mig camí del thriller.
Sí, perquè no se la pot considerar un thriller del tot però barreja intriga, moments d’autoreflexió, intenta desgranar els valors familiars. Té vàries capes.
Amb personatges molt humans.
No era l’objectiu primer, aquesta catarsi, però a mesura que avançava l’escriptura, t’ha anat portant. El que havia de ser una novel·la d’intriga, a nivell personal m’ha servit com a catarsi.
Em mates amaga un misteri.
Que es va desgranant a mesura que vas llegint el llibre.
L’art també hi juga un paper.
No soc una persona experta en art però em motiven conèixer coses noves, amb les arts en general. En la novel·la li he tret molt suc perquè Figueres no deixa de ser una ciutat daliniana on Dalí té un pes importantíssim. Així, l’art es converteix en fil conductor de la novel·la ambientada a Figueres.
Dos euros de la venda de cada llibre tenen un destí solidari.
A l’associació de Malalts d’Alzheimer, que fa una feina fantàstica. Aquesta malaltia apareix a la novel·la i la va patir la meva àvia uns quants anys.
Hi ha ganes de seguir escrivint?
Sí i la idea la tinc però cal trobar el temps per dur-la. Escriure no és una tasca senzilla, necessites temps i calma. Ara vull gaudir d’aquesta, que per mi ja era un èxit treure-la.
