El secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Àngel Messeguer, ha destacat que la institució ha digitalitzat més de 60.000 referències i 7.000 documents que es poden consultar en un nou portal web d'accés obert, una iniciativa que s'emmarca en el seu pla de modernització.
En una entrevista d'Europa Press, ha destacat que l'actual programa de la institució sota la presidència de Teresa Cabré des de setembre contempla "una renovació interna i externa per donar a conèixer noves facetes de l'IEC".
Una d'aquestes noves facetes és la de modernització, digitalització i difusió del seu fons documental, que a través de la nova plataforma permet realitzar cerques especialitzades sobre temes o personatges concrets.
Aquesta nova eina també permet consultar catàlegs dels llegats personals de referents de les lletres, la política i la història catalana com Mercè Rodoreda, Lluís Nicolau d'Olwer, Ramon Alòs-Moner i Esteve Terradas, custodiats per l'arxiu històric de l'IEC.
Equip liderat per Teresa Cabré
Actualment, l'IEC compta amb més de 200 membres de tots els àmbits de coneixement, amb 28 societats filials de reuneixen més de 10.000 membres i està vertebrat per cinc seccions --la Històric-Arqueològica, de Ciències Biològiques, de Ciències i Tecnologia, la Filològica i la de Filosofia i Ciències Socials--.
Ha defensat que el nou equip de govern de l'IEC encapçalat per Cabré, la primera presidenta de la història en més d'un segle de de la institució, "té majoria femenina, que aporta un enfocament interessant i nou".
Compromís amb la difusió del coneixement
Ha reivindicat el compromís i la vocació de la institució amb la investigació, la creació i la difusió "del coneixement a la societat, que és a qui es deu".
En aquest sentit, ha situat entre els objectius de la institució promoure, plantejar i abordar debats públics contemporanis, quelcom que fa a través d'unes noves càpsules informatives on membres de l'IEC aborden temes d'actualitat --com el projecte d'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-- i que la institució difon al seu espai web i xarxes socials.
Un projecte basat en la catalanística
Ha explicat que actualment l'IEC opera sota un terme general que el nou equip de govern ha definit com 'catalanística', un concepte que reuneix "tot aquest coneixement relatiu amb els territoris de llengua i cultura catalana".
També ha dit que no serà fins a mitjans de 2022 que es plantejarà i iniciarà la preparació d'una nova edició del 'Diccionari Normatiu' de l'IEC, i en aquest període també es pretén impulsar la figura d'un gestor de projectes europeus i diversos programes d'investigació competitiva en col·laboració amb centres i universitats.
Sobre les modificacions relatives al llenguatge inclusiu i el col·lectiu LGTBI, ha defensat la diversitat i la tolerància però ha advocat per ser rigorosos, diu, amb la llengua: "Hi ha sobrada quantitat de vocabulari relatiu al col·lectiu com per recórrer a neologismes".
Les seves peticions a les administracions
Preguntat per les seves peticions a les administracions, ha demanat reconeixement i suport per desenvolupar amb èxit els objectius del programa i "enfortir les col·laboracions" amb altres institucions de l'àmbit català, com a diputacions, ajuntaments i entitats dedicades a la cultura catalana.
També ha demanat aquesta protecció perquè l'IEC segueixi sent reconegut com una autoritat útil, productiva i al servei de la població: "Un ha de reforçar el que pot oferir, i després demanar".
Ha afegit que al Govern central li demana "respecte a una identitat, a una cultura i una manera de fer, que no és de fa 20 anys, sinó que té molts anys de persistència dins de l'Estat".
