Quan Eduard Sacrest Soy (Olot, 1993) va haver d’escollir un nom artístic va tenir clar que aquest «havia de representar la meva filosofia d’entendre i veure el món a través de l’art». Així va començar a signar com a RICE. «En anglès significa arròs, un cereal que tothom consumeix, des del més pobre al més ric i a tot el món; volia expressar com una cosa molt bàsica i petita pot alimentar una massa de persones molt gran», justifica l’artista. Aquests dies, i fins al 9 de gener, una part de la seva obra, de la seva filosofia, s’exhibeix a Ca l’Anita de Roses sota el títol Mirades II. A més, el 10 de desembre té previst pintar un mural en una plaça del municipi.

L’obra 'The Hug I' on l’artista explora el contacte i les relacions humanes

Eduard Sacrest explica que abans d’apropar-se al món de l’art urbà i a formes d’expressió menys convencionals –tenia 18 anys i havia anat a Barcelona a estudiar Belles Arts–, ell treballava una pintura més tradicional. «Quan vaig començar, l’street art era una cosa curiosa, de buscar artistes que treballaven al carrer. Després vaig voler aplicar-ho a la meva obra, canviar el marc de la tela pel marc del carrer», comenta. «El carrer és un espai on aprens molt dels demés. Si abans estava molt mal vist, ara, en canvi, la gent l’entén molt més», conclou. De fet, l’street art ha entrat als museus i galeries d’art, cotitza als mercats de l’art i s’utilitza per denunciar o embellir carrers i places d’arreu del món.

L’art urbà de RICE esdevé altaveu de la fragilitat humana a Ca l’Anita de Roses

RICE treballa exclusivament amb aerosols tot i que aplica les tècniques apreses i el traç personal als seus treballs. «L’oli era limitat en tant que no em permetia pintar al carrer amb rapidesa, com sí ho feia l’esprai i el grafit», diu. A Roses, RICE hi presenta el seu treball més recent, una part del qual va exposar també al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i que està inspirat «en les relacions, el contacte però també la falta de l’altre». La mostra a Roses, però, incorpora peces noves, treballs posteriors on l’artista ha focalitzat més la mirada entorn la salut mental interessant-se per l’ansietat i la depressió. «M’agrada plasmar gent corrent, anònima. Acostumo, a través de les expressions facials o de la manera de pintar, a parlar d’un tema o un altre amb el que estic implicat o també a parlar de mi tot i que ho mostro de manera que formin part de tothom, que esdevingui universal», diu. RICE utilitza colors estridents, «per simbolitzar la pèrdua de control en tu mateix». També presenta aquarel·les de colors vibrants que va fer durant el confinament inspirades en cantants, actrius i actors així com músics pintats en pots de confitura.

L’artista també ha trobat amb l’art urbà i mural una via per desenvolupar projectes pedagògics i socials a barris de ciutats i pobles amb un públic d’edats molt diverses. «Són projectes que milloren la convivència. És una gran eina».