El gener de 2019 va néixer l'arxiu digital historicosocial de Vilafant, un recull de documentació històrica relacionada amb el poble que es comparteix en un blog i que es va nodrint de les aportacions dels mateixos veïns. Ara cerquen informació dels familiars d'un veí afusellat a Paterna el 1940, Rafael Sala Grau.
La setmana vinent, a la ciutat valenciana de Paterna s’obrirà la fossa comuna número 126. Allà foren afusellades 243 persones l’any 1940, ja amb la guerra civil conclosa però amb l’establiment d’un règim brutal de repressió. Una d’aquestes persones, tal com marquen els informes de l’època, era un veí de Vilafant. Es deia Rafael Sala Grau i tenia 35 anys quan va morir i ara, des de l’arxiu digital historicosocial de Vilafant, atenent la demanda arribada des de Paterna, fan una crida per localitzar alguns dels seus familiars amb l’objectiu de fer les proves d’ADN i donar sepultura a les seves restes.
Des de l’any 2010, s’han obert 45 fosses comunes al País Valencià. Les entitats que s’hi dediquen calculen que s’ha exhumat el 15% de les víctimes del franquisme. El percentatge aplega el 35% en el cas del cementiri de Paterna, el segon lloc d’Espanya –per darrere de les tàpies del cementiri de l’est de Madrid– on més persones van ser afusellades durant la repressió. L’historiador i responsable de l’arxiu de Vilafant, Eric Ferrer, explica que en el cas de Rafael Sala Grau coneixen algunes dades. Saben que era rajoler i que vivia al racó del trull. La seva dona es deia Rosalia Calpe (1907) i havia nascut a Queralbs. Van tenir dues filles: Maria, nascuda el 1931, i la seva germana Juana, del 1933, però que va morir l’any següent. «No sabem si amb la mort del marit i la filla, la dona i l’altra filla van marxar a França, però la filla podria estar viva encara», comenta Ferrer qui desconeix els motius que van dur Sala fins a València. Ferrer afegeix que qui conegui alguna dada més pot trucar a l’Ajuntament o enviar un mail a eferrer@vilafant.cat.
Aquesta tasca de Ferrer forma part dels objectius que van empènyer l’Ajuntament a impulsar l’arxiu digital: il·luminar retalls de la història del poble. Ferrer admet que el confinament va afectar la marxa del projecte, però que un encàrrec que li va fer la Diputació de Girona per nodrir la part històrica d’un llibre sobre el patrimoni cultural i natural de Vilafant i Avinyonet de Puigventós està ajudant a impulsar-lo. «Va caldre investigar molts fons i arxius», diu.
Actualment aquest arxiu digital té més d’una vintena d’entrades que parlen del passat del poble i la seva gent. Es pot destacar el testament més antic conservat, el de Ramon Adalbert, que data de l’any 1075; el festival aeri de Vilafant el 1912; el projecte inèdit d’un museu d’arqueologia al poble ara fa 142 anys fins a l’origen de la sardana La Font de can Massanet, composta per Manuel Bertran i Pujol (1919-1998). El músic la va escriure el 1945 però no es va publicar fins al 1952. Eric Ferrer anima a tothom a revisar velles calaixeres i a dur-los la documentació o fotografies. Les escanejaran i els hi retornaran.
El projecte inèdit d’una església modernista
Les entrades que es poden consultar de l’arxiu digital demostren la riquesa de la història de Vilafant. Una de les més curioses és el projecte d’una nova església d’estil modernista per aixecar al poble. La va voler impulsar el terratinent de Can Puig Massanet, Jacint de Macià i Pujol, que també va intentar, sense èxit, que s’hi instal·lés un Museu Arqueològic.
Fa 150 anys Jacint de Macià i Pujol, terratinent de Can Puig Massanet, va imaginar el temple
L’arxiu digital exhibeix els plànols de l’església mai aixecada, obra de l’arquitecte Antonio Ferrer de Corriol (1844-1909), cunyat del promotor. Es conserven tres plànols: la planta dels fonaments, de creu llatina amb un absis semicircular, una clàssica reminiscència de l’estil gòtic; la planta de l’església on s’aprecia que hauria tingut dues capelles grans i sis més de petites i, finalment, la façana d’estil neogòtic amb una alçada de prop de 34 metres. Els plànols no estan datats, però es creu que podrien haver-se fet entre 1880 i 1895. Segons els especialistes, els documents no semblen un projecte d’obra definitiva.
