Ara fa tres anys, Big Mama Montse, Sister Marion i Sweet Marta van decidir treballar juntes, unir la seva passió pel blues i crear una nova formació, Womblues, un trio femení de blues no gaire freqüent, per no dir inexistent, a l’Estat. «Encara el públic se sorprèn al veure tres dones fent blues. Es tracta d’anar trencant aquests prejudicis i alhora mirar de trobar els nostres espais dins les programacions com a músics», assegura Big Mama Montse. Aquest dissabte, a les 8 del vespre, Womblues presenta el seu repertori en un concert al Teatre de Roses, un muntatge que convida «a relaxar-se i passar-ho bé».
Big Mama Montse i Sister Marion fa deu anys ja van impulsar un duet que encara funciona però ara tenien ganes «de crear un projecte nou», explica Big Mama Montse, un projecte que els permetés afegir instruments –piano, guitarra i harmònica–, fer nous jocs de veus i que lluir-se, en diferents moments, cadascuna d’elles. «Volíem veure quina química, dins del blues, teníem juntes», afegeix. Una química que ja s’ha pogut comprovar al Festival de Jazz de Terrassa o a Cambrils on han actuat abans mostrant aquest espectacle «dinàmic que convida a gaudir, amb molta emoció i intensitat».
El nom de Womblues és ja tota una declaració d’intencions. Aquest neix de la fusió del mot womb, que en anglès significa matriu, i alhora és l’inici del mot, i blues. «Anem a posar el nostre valor femení», reafirma Big Mama Blues. El repertori que defensen és molt variat, tot en anglès i inclou tant composicions de blues creades per dones com per homes. Entre aquestes destaca una peça de la mateixa Big Mama Montse que va dedicar «a una cantant molt atrevida per parlar sobre viure sense complexos ni prejudicis». També música soul com ara la que la pianista Katie Webster va fer en record a Otis Redding, amb qui va tocar. «El blues és una música molt rítmica, que permet expressar totes les emocions, des de la tristesa més profunda a l’alegria més desbordant», conclou la intèrpret.
