Primer silenci, i de sobte el so ressonant dels daus dins dels seus pots van escampar-se per la sala gran del Museu del Joguet de Catalunya. Les membres del col·lectiu Vibra van donar el tret de sortida a la presentació del llibre de poesia «El jardí de les oques» d'Àngel Rodríguez, la tarda d'aquest divendres, 26 de novembre, fent una performance en què passejant-se per la sala anaven tirant els daus i llegien poemes d'aquesta obra.

Tot seguit, des del costat de l'exposició de jocs de l'oca del Museu, el poeta i filòsof, Àngel Rodríguez, acompanyat de la bibliotecària Ovídia Barneo, van iniciar un diàleg sobre els seixanta-tres poemes que inclou aquest llibre, un poema per cada casella d'aquest mític joc de taula.

Rodríguez va afirmar que «aquest llibre és un diàleg arran del joc de l'oca i ha sortit una cosa nostra amb molta vida». De fet, Ovídia Barneo va descriure l'obra com a «un llibret d'instruccions poètiques per a la vida». En el transcurs de tot el poemari, es va fer un repàs a la vida de l'autor a mesura que es va saltant de casella en casella. Hi pren molta importància l'etapa de la infància, i en el tercer poema, Col·legi, es fa una personificació de l'edifici que ens acompanya durant tants anys de la nostra vida. «El meu col·legi és el Salvador Dalí de Figueres, de la generació del baby boom i significa molt. Ara viu amb nosaltres l'escola, nosaltres vam viure-hi i ara viu amb nosaltres», va expressar el poeta.

Durant aquesta presentació també va fer incís en uns poemes dedicats a la joventut, una etapa que segons l'autor «havia deixat oblidada» en la seva obra, donant molt més pes a la infància. I parlant de joventut, va parlar de Vigila amb els somnis, un poema dedicat a la seva filla.

Per acabar l'acte, Àngel Rodríguez va recitar un seguit de poemes. Un d'ells va ser La Ram, dedicat a quan vivia en aquesta zona de Figueres i hi descriu tot un seguit de records de la vida quotidiana d'aquells temps. A més, també va recitar un dels tres poemes que inclou aquest llibre dedicats a Adrià Ciurana, l'autor va confessar que «precisament vaig començar a escriure poemes quan ens va deixar».

La presentació va acabar amb un llarg aplaudiment de tots els assistents que van omplir de gom a gom tota la sala, i tot seguit Rodríguez va expressar que «era com un somni».