Ramon Pujolboira va ser un enamorat de l’Empordà, dels seus paisatges i, sobretot, de l’Escala i Empúries que va convertir en part del seu univers plàstic. En ell habitava un món oníric i màgic que traspuava lirisme. Des del passat diumenge i fins al 30 de gener, el públic pot tornar a gaudir-ne gràcies a l’exhibició d’una ínfima part de la seva extensa producció a les tres sales de l’Alfolí de la Sal de l’Escala. Pujolboira. Apropar-se a la pintura és «un tast de la seva obra quant a tècniques, ja que en Ramon era molt polifacètic», explica el comissari Jordi Roura. Entre les peces que s’exhibeixen, totes procedents del fons familiar, hi ha dos gravats únics de grans dimensions totalment inèdits i insòlits pel seu format, creats a principis dels anys 90, amb Empúries com a protagonista.
Jordi Roura no dubta a assegurar que aquesta mostra, la primera després de la mort de Pujolboira, el setembre del 2019, és «un homenatge del pintor a l’Escala i la seva gent». L’estimació que sentia per aquest racó de món, on feia molta vida malgrat tenir la residència a Albons, era recíproca, tal com confirma l’alcalde Víctor Puga: «Si els pintors deixen una empremta important per la seva obra, Pujolboira també l’ha deixat en molts escalencs i escalenques». També en els seus amics. Així va ser que, diumenge, quatre dels més significats, companys de viatge d’aquell mític Grup 69, van ser convidats a inaugurar l’exposició: Daniel Lleixà, Lluís Roura, Josep Ministral i Ricard Ansón. No serà l’única vegada que es reuniran amb motiu d’aquesta mostra. El 19 de desembre es retrobaran, de nou, en una taula rodona per parlar, justament, del que va significar aquella iniciativa artística. També hi participarà el periodista, i amic personal de Pujolboira, Jordi Jordà qui els va seguir atentament tots aquells anys.
A banda dels gravats de gran format, Jordi Roura ha seleccionat també aquarel·les, entre elles les dedicades al circ Raluy, pel qual el creador va sentir fascinació, i del viatge que va fer al Marroc que «evoca la faceta del Pujolboira viatger». La resta de l’exposició es dedica a la tècnica del gouache, oli sobre tela i acrílic amb temàtica escalenca. «Pujolboira treballava amb acrílic donant forma als pins i platges d’Empúries, amb les seves figures que passegen sobre la taula on si posaven diferents elements, en els seus paisatges que veiem a través d’una finestra», resa el text del catàleg que s’ha editat especialment per l’ocasió. També, a l’exposició es fa un especial èmfasi a la passió que sentia pel suport paper que va treballar-lo tant en obra gràfica, aquarel·la i guaix.
Primer acte de la Fundació
El comissari reconeix que no ha estat complicat fer la tria de les peces: «Ho tenia força clar perquè conec molt bé la seva obra. Quan jo estava a la Sala Fortuny el 1993 ja hi treballava, així que han estat molts anys coneixent-li l’obra, cosa que m’ha facilitat molt la tria», comenta molt il·lusionat amb l’encàrrec. Sobretot perquè va ser el mateix Pujolboira qui li ho va proposar en vida a la seva dona, Carme Jornet. Aquesta, doncs, no va dubtar ni un moment a encomanar-li la tasca, justament el primer acte públic de la Fundació Pujolboira, de recent creació.
Més enllà de l’exhibició de l’obra, els organitzadors han programat diferents activitats paral·leles: un recital de poesia de Núria Esponellà i Jaume Comas, el 28 de novembre; una conferència de Mariona Seguranyes i Lurdes Boix, el 5 de desembre; un taller sobre com fabricar les teves pintures amb el grup Colors, el 12 de desembre, i tres concerts vermut, el 9, 29 i 30 de gener.
El conjunt escultòric «El bosc màgic» pren vida al pati de l’Alfolí
Una de les facetes menys conegudes de Ramon Pujolboira, més enllà de la pintura, és la seva producció escultòrica. Al jardí de casa seva, a Albons, el creador havia disposat un conjunt escultòric que va batejar amb el suggerent títol d’El bosc màgic. «És una sèrie de peces que agafa diferents temàtiques i que no té cap mena de lligam», explica el galerista i comissari de l’exposició, Jordi Roura. Ara, aquest bosc màgic pren vida a l’interior de l’Alfolí de la Sal, concretament al pati.
Es tracta de vuit peces de petit format que evoquen elements del seu univers pictòric
El bosc màgic està integrat per vuit peces de petit format, una porta d’entrada o un pont a la seva producció pictòrica on feia ús «d’elements geomètrics com piràmides, esferes que també es recullen en aquest bosc màgic». A l’espai escollit per exhibir-lo, fora del seu lloc habitual, s’ha intentat preservar l’esperit amb el qual Pujolboira el va imaginar.
D’altra banda, l’exposició té un altre escenari d’interès: la biblioteca Víctor Català on s’exhibeix el Sant Jordi de l’Empordà recreat, per descomptat, al moll grec i les platges d’Empúries.
