Diversos professionals sanitaris han participat aquest dijous en un taller a Figueres per detectar casos de violència masclista a través de l'art. L'activitat, impulsada per l'ICS, persegueix donar eines a aquests treballadors per poder obrir la "mirada" a aquesta problemàtica i interpretar més enllà dels protocols establerts. S'ha fet a través de l'exposició Un estrany en el seu hàbitat' de l'Escorxador, que tot i que aparentment no tenia relació amb la violència de gènere ha permès a les participants trobar-li la vinculació. "Un dels objectius és que entenguin que a vegades la informació està codificada", explica la directora d'Amaltea Cultura, Carme Alba, que dirigeix el taller.

Atles del laberint de les violències masclistes és un projecte impulsat per l'ICS per ajudar el personal sanitari a detectar situacions de violència contra les dones de formes diverses. En aquest cas, a través de l'art. Una vintena de professionals han participat aquest dijous en un taller a la sala d'exposicions de l'Escorxador de Figueres.

L'objectiu és generar eines i recursos comunicatius per tal que els professionals puguin reconèixer persones que pateixen aquest tipus de violències i establir-li una comunicació "comprensible, resilient i empoderadora". I fer-ho més enllà dels protocols establerts.

En definitiva, obrir la seva mirada com també ho fa l'art a l'hora d'entendre la comunicació no verbal i aprendre a interpretar situacions que no sempre són el que semblen. En el transcurs del taller, les participants han observat diverses peces (algunes en forma d'escultures) i, a través de la dinamització de la gestora cultural que condueix l'activitat, Carmen Alba, han debatut sobre el que els transmetien les obres. Tant en relació amb els aspectes aparentment més evidents com amb els que poden quedar amagats en un segon terme.

Tot plegat amb la intenció de reflexionar sobre actituds violentes que es poden donar en situacions d'allò més quotidianes. "Hi ha molts tipus de violències, la majoria de baixa freqüència, que estan a tot arreu", remarca Alba.

De fet, la mateixa exposició, en aparença, no tenia res a veure amb aquesta problemàtica, però les obres analitzades han aconseguit despertar en les participants sentiments propis d'aquestes situacions.

Donar eines

"El que es vol és que les persones que participen en la jornada vegin que de la mateixa manera que nosaltres fem un discurs i utilitzem les obres, elles des dels seus punts de treball puguin fer el mateix amb les reaccions que reben", explica el director del Museu de l'Empordà, Eduard Bech. "En aquest cas, donar-los eines per tal que es puguin enfrontar en el seu dia a dia d'una manera diferent", afegeix Bech.

En aquest sentit, tant Bech com Alba remarquen que hi ha una concepció de l'art malentesa i que no és certa la frase de "jo no hi entenc, d'art". Al seu entendre, precisament la màgia del món artístic rau en el fet que una mateixa obra pot interpretar-se de formes diferents i que quan menys encotillat s'està, més fàcil és aconseguir-ho.

Dir una cosa, sentir-ne una altra

Moltes de les participants, de fet, han celebrat iniciatives com aquestes i han assegurat que després del taller senten que poden analitzar determinades situacions des d'una altra perspectiva. Anna López és higienista en un CAP i assegura que a partir d'ara intentarà fixar-se en coses en què abans no parava atenció. "A vegades la gent et diu una cosa però en realitat te'n vol dir una altra i cal intentar interpretar el que el volen dir", afirma.

El projecte que s'ha posat en marxa aquest dijous a Figueres s'articula a través del Programa de millora d'habilitats comunicatives, en el marc de l'estratègia transversal d'Arts en Salut de l'ICS, i en col•laboració amb museus i centres d'art de les set regions sanitàries que s'hi aniran incorporant en els pròxims mesos.