Projecte Lola, juntament amb Cineclub Diòptria, ha organitzat un cinefòrum per aquest divendres, 12 de novembre, a La Cate de Figueres, amb la projecció del documental Empatía. Aquest film ha guanyat diversos premis, entre els quals destaca el Greenpeace Film Festival. La seva protagonista i co-productora és Jennifer Berengueras i s'espera la seva assistència a la projecció. La idea és que participi en un col·loqui posterior. Empatía tracta, principalment, sobre com les persones podem viure d'una manera molt més respectuosa amb els animals.
Com va sorgir la proposta que va fer la Fundació FAADA a la productora La diferencia per crear el documental «Empatía»?
Nosaltres teníem la idea de fer un documental que parles, perquè havíem anat fent campanyes de temes en concret, d'animals salvatges, domèstics, però vam pensar que necessitàvem alguna cosa que expliques el perquè hem de respectar els animals en general, d'una manera més global. Parlar de què seria el veganisme, però que es pot dir el respecte als animals, no cal que posem cap etiqueta. Llavors vam estar buscant amb qui fer-ho i amb La diferència ja havíem fet un vídeo per la campanya «SOS Delfines». Doncs vam parlar amb l'Edu (Ed Antoja) i vam estar tenint reunions de com enfocar-ho i no acabàvem de trobar la manera. Va ser molt graciós perquè ell arribava a cada reunió «però mel tampoc en preneu?» «i què passa amb això» i llavors vam dir per què no fem el documental sobre això, sobre tu i les teves preguntes, de persona aliena al tema que li venen de nou totes aquestes preguntes. I llavors vam dir que aquest fos l'enfocament, l'Ed que va buscant resposta d'aquestes preguntes.
La idea inicial era aquesta, no només acostar-ho a la gent que no és tan propera al veganisme i que té aquestes preguntes bàsiques, i fer-ho de manera lúdica i humorística.
Sí, perquè hi ha altres documentals sobre el veganisme, però que són una mica tortura veure allò. I jo entenc que una persona que està conscienciada, i a les persones que ho estem no ens cal veure-ho, no ho vol veure, almenys d'una manera tan gràfica encara que sigui la realitat. Llavors vam buscar aquesta amena de fer-ho nova i que sigui amena. De fet el documental està certificat per tots els públics. Hem trobat una manera d'explicar la cruesa però sense ensenyar imatges. L'escena que estem després del sopar anem relatant, però no ensenyem imatges. Qui vulgui veure imatges ja les pot veure i segurament ja les hem vist tots.
Creus que el sensacionalisme és útil per conscienciar a la població amb qüestions relatives als animals i el planeta? O és millor d'aquesta manera, com en el documental, d'acostar el tema sense mostrar imatges?
Clar, jo crec que el sensacionalisme no és bo en res si estàs dient exageracions o coses que no són certes. Però malauradament la majoria d'imatges que hem vist dels animals, poques són sensacionalismes. Perquè la veritat és que els tractem d'una manera molt cruel, per coses molt quotidianes com és la nostra alimentació o la forma de vestir. No crec que hi hagi molt de sensacionalisme, sí que hi ha com en tot, però sí que hi ha maneres massa agressives d'exposar aquest problema.
Ara estem bastant més acostumats amb el tema del veganisme, respecte a l'animal i el planeta, però encara hi ha molt estigma al voltant de la dieta vegana o vegetariana?
Jo crec que cada cop la gent pregunta menys el de «d'on treus proteïnes?» o «els enciams també pateixen», aquestes típiques. Es pregunta menys, però es continua preguntant. Però l'evidència que és una dieta més sostenible en l'àmbit ambiental, això ja ha arribat a tothom d'una manera o altra, llavors hi ha menys rebuig. Ara, l'altre dia vaig veure un bàner al Facebook que deia «no volem opcions veganes als restaurants, sinó que volem l'alliberació animal». Que està molt bé que anem a un restaurant i tinguem opcions veganes, però al final anem a un restaurant carnista i veiem l'hamburguesa vegetariana. Però no és el que es busca, quan parles del benestar animal es busca que no hi hagi les altres opcions.
Creus que les petites accions provoquen grans canvis? O també s'han de posar límits a les grans empreses?
Jo crec que tots en tots els aspectes. Jo ara em dedico a la prevenció de residus i això és un missatge que diguem tota l'estona: la responsabilitat és compartida, entre les indústries, els ciutadans, els governs. Tots tenim alguna cosa a fer, però els consumidors tenim molta força, més de la que ens imaginem. Fa uns anys Campofrío va fer un anunci on es reia dels vegetarians, de manera bastant agressiva. Era un vegetarià que era el típic hippie amb les grenyes i que menjava fulles d'enciam. I deien «t'estàs perdent això». I ara Campofrío té la seva pròpia gamma d'embotits vegans i vegetarians. Vull dir que tenim el poder que indústries carniques estiguin fent opcions vegetarianes i veganes, i això és perquè la gent ho està demanant.
Aquesta setmana es celebra la Cimera del Clima a Gasglow i han sortit imatges que són bastant còmiques, però són la realitat de la majoria dels representants polítics acudin amb jet privat. I probablement, encara que no ho sapiguem, s'han reunit després per menjar un xuletón. Necessitem més persones conscienciades amb la defensa dels animals i el planeta que estiguin a les esferes polítiques?
El tema de l'alimentació és tan cultural i hem nascut i viscut amb això, que tres cops al dia hem de consumir animals, que és un tema que ens costa molt de deixar-lo anar. Inclús en aquesta cimera que tenen tot en evidència científica dels impactes de cria i consum de productes animals, encara estan girant el cap, fent com qui no veu amb aquest tema. I sí que s'està servint menjar animal a la cimera. De fet, parlant de bàners, hi ha un que diu «servir carn a la Cimera de la COOP 26 és com repartir cigarrets en una convenció contra el tabaquisme». Sap greu que en aquesta cimera s'estigui ignorant aquesta realitat. L'alimentació sempre és el que més ens costa de desvincular-nos o canviar d'hàbits.
Tots sabem el que passa dintre una granja o un escorxador, però què passa en el nostre cap per preferir apartar la vista abans que prendre consciència?
Això és el que es diu dissonància cognitiva, que surt també en el documental. Si ho sabem, però ens pot més una altra cosa, en aquest cas un sabor a què estem acostumats. Això passa una mica amb tot a la vida. Però bé tampoc cal ser, això no puc dir-ho en altres coses, però no cal ser tan blanc i negre. Ja que siguis conscient que hi ha això darrere, ho dic amb el tema de consum de productes animals com amb la roba fabricada a països subdesenvolupats. Almenys ser conscient i anar cap allà. Millor que hi hagi quatre vegans imperfectes, que un perfecte. Tots hem de ser més conscients dels impactes dels nostres hàbits.
Quan vàreu estrenar el documental el 2017, vau guanyar el premi del públic del Festival de cine de Greenpeace França, però quina va ser la repercussió real als cines d'Espanya?
Doncs als cines d'Espanya va anar bastant bé. La idea quan s'estrena una pel·lícula és que estigui una setmana, i al final vam estar als cines, sobretot de Barcelona i Madrid, fins a sis setmanes. Que estiguis sis setmanes vol dir que hi havia gent i hi havia interès. I les repercussions de la Greenpeace Film Festival que vam guanyar, que era el premi del públic, és que aquesta setmana, havia de ser abans però amb la pandèmia tot s'ha endarrerit, s'estrena a cinemes de França la pel·lícula. Hem fet un gran desplegament, de fet, està doblat al francès. I a veure què passa, però a França ha tingut molt d'èxit gràcies a aquest premi de Greenpeace.
Sobre Empatía: un documental que mostra la documentació i realització del mateix documental i les converses entre Ed Antujar i Jennifer Berengueras, col·laboradora de FAADA. Tot això servirà per contrastar dubtes i buscar respostes sobre com viure d'una manera més responsable amb els animals.
