Castelló d’Empúries sempre ha posat de manifest l’interès per explorar el seu passat. Els darrers anys ho ha fet, a més, amb resultats excel·lents. Prova d’això és el treball quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia sobre l’evolució de l’ocupació en el cim de l’històric Puig Salner, realitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos, amb la complicitat absoluta de l’Ajuntament de Castelló i altres institucions com la Generalitat, que divendres passat va presentar a la Basílica. Durant l’acte, l’alcalde Salvi Güell, va reafirmar-ne el compromís: «La nostra voluntat és continuar perquè volem ser pioners en aquesta tasca d’investigació de primer nivell».
La presentació va aplegar bona part de l’equip humà que fa possible aquesta recerca pluridisciplinària que ajuda als especialistes a entendre millor l’evolució del Puig Salner i la llarga pervivència d’edificis de culte que va tenir. Una de les novetats anunciades divendres passat va ser certificar l’establiment d’un assentament d’època visigòtica, entre la primera meitat del segle VII i finals del VIII o principis del IX, de la que fins no en tenien cap evidència. Com va explicar l’arqueòloga Anna Maria Puig, el 2006 es va localitzar, al sector nord, la inhumació d’una dona que els va dur a fer prospeccions a la nau de l’església. Amb això van determinar l’existència d’un fossat de 4,50 m d’amplada a la part superior i 0,50 a la base. Els treballs d’aquest any han fet aflorar un mur potent en el subsol de l’església d’1,20 m d’amplada que, «gràcies a les anàlisis es relaciona amb el fossat» molt alterat per les construccions posteriors. «No sabem quin tipus d’assentament hi havia, sembla una fortificació i podria haver-hi estructures d’hàbitat», va explicar.
En aquest sentit, la prospecció amb georadar del 2007 ja evidenciava l’existència de restes a l’interior de la Basílica que podrien pertànyer a aquest període que va precedir la fase preromànica (segles IX i primera meitat XI).
L’antropòloga Bibiana Agustí va aportar detalls d’aspectes rituals molt interessants a partir de l’estudi de les restes de tombes localitzades corresponents a diferents períodes. Per exemple, en la fase altmedieval, la cinquantena d’individus localitzats estaven enterrats seguint la mateixa orientació tradicional –eix oest-est–, embolcallats en sudaris i molt apilonats, cosa que evidenciaria la presència d’una delimitació de l’espai.
També, copsant les edats dels individus, es determina que l’esperança de vida era curta amb moltes morts durant la primera infància, quelcom que millora en fases posteriors. Val a dir que de totes les fases excavades s’han extret vuitanta mostres que ara estan essent analitzades a l’experta Olalla López per «identificar patrons alimentaris».
Paper secundari dels comtes
Per la seva part, l’historiador Josep Maria Gironella, qui s’ha encarregat de la part documental, va ser contundent quan va defensar la importància del temple gòtic castelloní, que s’avançà a molts altres, i va insistir que «els comtes van tenir un paper totalment secundari a l’hora d’alçar l’edifici». «Cal donar una visió completa i no fragmentària», afirmà tot afegint que ja des de l’any 1307 s’estava treballant per fer lloc al temple gòtic de manera intensa, cosa que els documents determinen i que desmenteixen altres línies que apunten «que les obres es van agafar amb calma». Gironella també va demandar estudiar millor, posant nom i cognoms, als artesans que hi van prendre part.
L’acte, que es va allargar dues hores, es va completar amb les intervencions del geòleg Joan Solà qui va exposar les mesures fetes per copsar com era el paisatge en cada etapa i, finalment, de l’arqueòleg Jaume Buxeda, especialista en arqueometria, una disciplina que aplica mètodes físics i químics en l’estudi arqueològic. Entre els resultats es determina que hi ha fins a cinc grups de ceràmiques amb diferents composicions químiques i que es tracta de «ceràmiques de producció regional». Quelcom que els ha encuriosit és que n’hi ha que provenen de la banda nord del cap de Creus.
