Albanyà és un dels municipis de l’Alt Empordà amb més riquesa patrimonial. Aquesta, però, es troba dispersa pels boscos i, molts cops, és poc coneguda. No passa així amb el Casal del Serrat, un casal medieval, aixecat entre els segles X i XI i abandonat al segle XV. Des del 2016 el Servei de Monuments de la Diputació de Girona l’està restaurant amb el suport de l’Ajuntament presidit per Joan Fàbregas. Ara ha finalitzat la darrera intervenció arqueològica, conduïda per l’arqueòloga Anna Maria Puig i el següent pas, diu el regidor de Cultura Joan Casellas, serà senyalitzar i arreglar l’itinerari -també el sender antic- perquè la gent pugui arribar-hi amb facilitat i gaudir, ja l’estiu vinent, d’aquest indret enclavat en un espai excepcional, just sobre la Muga, i on s’han instal·lat un parell de miradors.

El Casal del Serrat, vist des d’una altra perspectiva més propera Xavi Laporta

El Casal del Serrat, que pren el nom de la muntanya i que té unes gorges a prop, es trobava totalment perdut. «No va tenir cap més ocupació des del segle XV, tot i que per la muntanya hi ha testimonis de carboneres i esglésies. Al casal, el bosc se’l va anar menjant de mica en mica, però també el va preservar», diu Puig. Joan Casellas va ser la persona que el va localitzar tot enterrat i quasi pe casualitat. Durant vint anys això es va quedar així fins que el 2016 la Diputació va començar a consolidar-lo i restaurar també el colomar del Bertran, que es troba a uns sis-cents metres del casal. Del colomar es va recuperar la paret caiguda, es va consolidar els muntants de la finestra i es va netejar i consolidar la volta de pedra, substituint l’anterior coberta de teula per una de nova. Del casal es va netejar l’espai de runa a cada costat del portal, es van restaurar les dovelles de l’arc de la portalada principal i es va fer una consolidació provisional de trams de mur i altres obertures.

Anna Maria Puig explica que el casal està fortificat i consta d’un edifici important, que devia ser la part noble, i inclou diferents edificis i estances secundàries, entre elles una cleda o clos per tancar el bestiar enorme, d’uns 270 m2 de superfície, que inclou una cisterna. També, durant aquestes excavacions s’ha constatat l’aprofitament que devien fer els seus habitants de la falda de la muntanya com espai per a hortes. «Hi ha unes terrasses molt ben treballades damunt del riu i, fins i tot, uns murs perimetrals que protegirien la part principal». L’arqueòloga reconeix que encara falta un estudi documental per definir de què es tracta. També estudiar altra documentació perquè ella posa en dubte que es pugui identificar el casal, com algú ha publicat, com villa Castiliani. «Falta demostrar-ho», argumenta Puig. Per la seva part, Casellas conserva manuscrits sobre la família Serrat, la més important del poble. El regidor recorda que a l’església de Sant Pere d’Albanyà hi ha una làpida mortuòria amb els seus escuts i una inscripció del segle XIII.