Fa 15.000 anys, algú va pintar els famosos bisons a la cova d’Altamira. Gràcies a la tecnologia, es coneix ara que formava part d’un ritual i que rere aquests hi havia un equip de deixebles que treballaven alliçonats per diferents mestres. «Hi havia un treball d’aprenentatge acadèmic; tant art com ciència necessiten imaginació i mètode». Així va encetar l’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell, la taula rodona a l’entorn de l’exposició Un estrany en el seu hàbitat d’Empordoneses de la qual també es va presentar el seu catàleg. L’acte, celebrat la setmana passada als Caputxins de Figueres, buscava trobar punts de trobada entre art i ciència, just en aquests moments de col·lapse.

A la taula, conduïda per l’historiador de l’art Enric Tubert i co-co-comissari de la mostra junt amb Pilar Farrés, van participar també la creadora Assumpció Mateu i la periodista cultural Cristina Masanés. Moltes idees van debatre’s al llarg de més d’una hora, entre elles, les necessitats que fan néixer art i ciència. «Són dues aproximacions a la realitat diferents, la ciència potser neix d’una necessitat de comprensió mentre que l’art potser d’una certa ritualitat, trascendència o expressió», es preguntava Masanés. En el cas de Mateu, ella va narrar la seva pròpia vivència durant el confinament: «Vaig sentir la presència del tot, de la Terra, la consciència del món, de formar part d’un tot». Aquesta «consciència crítica de l’espècie» és possible, segons Carbonell, gràcies «a la socialització de la tecnologia».

La cara negativa, segons l’antropòleg, és la globalització que ha «uniformitzat l’espècie, ha destruït tota la memòria de les diferents estructures culturals i socials». Per ell, la solució vindria «avortant la globalització i començant la planetització, entenent que el sistema terra i l’humà han de treballar de forma coordinada». Això porta a comprendre, segons la seva visió com evolucionista, que «sense identitat no hi ha diversitat i cal augmentar-la perquè la memòria del sistema recuperi el funcionament de la nostra espècie». Una espècie que està col·lapsant. «Necessitem una lògica que és la que ens fa humans i deixar l’atzar que ens ha fet homínids», va afegir.

Un col·lapse al qual els creadors que exposen a Un estrany en el seu hàbitat, a la Sala de l’Escorxador, han intentat aproximar-s’hi. Assumpció Mateu, que justament obre l’exposició amb una obra seva, va explicar que la seva sensació a l’hora de crear és sempre «una frontalitat amb tu mateix, ets tu davant una incertesa». Carbonell va assegurar que la mirada dels artistes calia tenir-la molt en compte i més ara per la seva visió premonitòria: «Ells anuncien el col·lapse, el detecten amb la part creativa». Malgrat que semblaria que la voluntat dels creadors és comunicar, Mateu va expressar la seva experiència: «Quan pinto no hi penso, penso en expressar i després a l’ensenyar-ho per compartir s’estableix el diàleg i la comunicació».