Oriol Pla volia homenatjar els seus orígens, el que va viure al costat dels seus pares, Quimet Pla i Núria Solina, la commedia dell'arte, el clown, el teatre popular. El repte era que, en dur-lo dins una sala, «no perdés l'essència». No ha estat així. «Hem aconseguit treure les males herbes i quedar-nos amb la flor».

Feia més de vint anys que la família Pla Solina no actuava junta. Travy ho ha fet possible. Estrenat el 2019 al Lliure, la pandèmia el va frenar. El Teatre de Figueres és el segon espai on es representa des que es van reprendre les funcions, dissabte a les 8 del vespre.

Què és Travy?

Un espectacle de creació escrit per mi i Pau Matas, fet amb un elenc familiar, d’humor absurd, de clown, que parla de la família, dels canvis generacionals dins la família, de la comunicació, de l’art, de la creació i de la vida dels joglars i les companyies teatrals familiars.

Créixer dins una família dedicada al teatre de carrer condiciona?

Aquesta gent va fer del teatre, de la música, de l’expressió artística una manera de viure. No és tant una feina sinó una artesania, l’ofici del joglar, aquesta persona que ha de saber fer música, recitar, fer riure. Nosaltres, de petits, vam créixer en un ambient molt caòtic, molt lliure, creatiu i teatral. Des de petits fèiem espectacles amb els pares, anàvem de gira. Va ser una relació molt comunitària i amb molta llibertat.

Tot això es copsa a Travy.

Una mica és aquesta manera d’entendre la vida. Malgrat tot, ells són així. Aquí entra la reflexió també de les màscares que ens posem a la vida i com aquesta família s’entén més posant-se màscares que parlant directament.

La seva germana Diana també es dedica a aquest món?

Sí, a ella li interessa més la dansa i el circ, però els dos intentem fer de l’expressió una manera de guanyar-nos la vida.

Sorprèn que fes tant temps que no actuaven junts.

Sí, havíem fet moltes cercaviles, sempre acompanyats de la gent de Molins de Rei o Barcelona, però els quatre no. De fet, tampoc mai havíem fet un espectacle amb pressupost.

Ha tingut una gran acollida i, fins i tot, ha guanyat el Premi de la Crítica 2018.

Hem treballat amb molta gent i hem fet un gran equip. Vam dedicar dos anys a l’escriptura i un, a la creació. M’agradaria pensar que ens ha sortit una cosa bastant rodona i molt honesta. És maco perquè veus una família actuant parlant d’una família que està actuant i es genera un joc dins la sala.