La Fundació Gala-Salvador Dalí i la fundació cultural russa The Link of Times han presentat aquest migdia el resultat d’una nova col·laboració. Després que tanquessin un projecte expositiu conjunt en el Manege de Moscou el març de 2020, el públic rus tindrà una nova oportunitat de contemplar obra daliniana. Concretament en el Museu Fabergé de Sant Petersburg pot gaudir, des del 13 d’octubre i fins a gener de 2022, d’una exquisida selecció d’obra de Salvador Dalí on la seva esposa i musa Gala n’és la protagonista. La mostra porta per títol Leda Atomica and other Representations of Gala in Works by Salvador Dalí i compta amb el suport de l’Ambaixada Espanyola a Rússia i del departament de Cultura de la ciutat soviètica. 

En l’esdeveniment inaugural participen el president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, i el Cònsol General d’Espanya a Sant Petersburg, Félix Valdés Valentín-Gamazo. Així mateix hi assistiran la directora dels Museus Dalí i comissària de la mostra, Montse Aguer, el gerent de la Fundació Dalí, Joan Manuel Sevillano, i el Conseller d’Afers Culturals de l’Ambaixada espanyola, Jorge Soler

A través d’una selecció de 30 pintures, 9 dibuixos, 32 peces d’obra gràfica i 6 objectes personals de Gala, l’exposició té per objectiu presentar Gala com figura clau del moviment surrealista, sovint a l’ombra d’artistes del nivell de Paul Eluard, Max Ernst o Salvador Dalí. Es mostren 77 peces que representen l’empremta que Gala va deixar en la literatura del seu primer marit, Paul Eluard, i en l’obra tant pictòrica com escrita del seu segon espòs, Salvador Dalí. Un rol que va més enllà de companya i musa. Se l’ha definit com l’artista sense obra per la influència intel·lectual que ha exercit sobre els seus coetanis. La majoria de les obres exposades en el Museu Fabergé a partir de demà provenen de la col·lecció particular de Salvador Dalí ̶ tant era el valor que els va atorgar en vida ̶ , i que actualment formen part de la permanent que es pot visitar al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Dalí admira Gala i crea, a llarg de la seva carrera, una àmplia mitologia que la catapulta com al seu talismà. 

L’obra central de l’exposició –Leda Atòmica– va ser creada per Dalí entre 1947 i 1949. S’ha considerat una de les pintures més importants de la seva trajectòria, potser la que més. Representa Gala com la reina espartana, Leda, qui, d’acord amb el mite va ser seduïda per Zeus disfressat de cigne. Beu dels postulats de Dalí en la seva etapa “místiconuclear” on tots els elements estan suspesos en l’aire. Res toca res, ni es barreja amb res. Leda Atòmica suposa una fita per Dalí ja que marca el punt en el qual pren consciència que ha assolit el seu propi camí i pot, a partir d’ara, ensenyar els joves aprenents de pintor. Presenta aquest retrat de Gala públicament como la seva primera obra mestra, una pintura ideal basada en la proporció àuria o Divina Proporció de la Geometria antiga. Galarina és també una obra mestra que surt del Teatre-Museu Dalí per primera vegada des de la mort de Salvador Dalí. Representa una mirada retrospectiva a Rafael, un dels mestres de la pintura més presents en l’evolució de Dalí. En aquesta obra, és clarament Rafael qui li mostra a Dalí el camí cap al Classicisme.  

Dotat d’una curiositat sense límits, Dalí busca la seva inspiració en els darrers avanços científics. Des de mitjans dels seixanta, s’informa sobre la imatge virtual i la profunditat, efectes que l’estereoscòpia li permet desenvolupar àmpliament. La tècnica consisteix en mostrar dues imatges planes d’un mateix objecte, preses des d’angles diferents. Gràcies a la combinació de les dues imatges en el cervell, es genera en l’espectador la il·lusió de tridimensionalitat. 

Gala sempre ha estat considerada com la musa de Dalí, una dona misteriosa i inspiradora, un clixé que demostra que poc que en sabem d’ella. Estimada per alguns, odiada per altres, la seva presència mai va deixar indiferent. Va ser una persona intuïtiva, que va saber identificar el talent i estimular la creativitat de genis com Paul Éluard, Max Ernst, René Char, René Crevel o Salvador Dalí. Paul Éluard descrivia així la seva mirada: “com ulls que travessen murs” i Salvador Dalí es referia a la seva intuïció com a pròpia d’una “mèdium”. La batejava com “Àngel de l’Equilibri, precursor del meu Classicisme”. 

En paraules de Gala: “Se’m considera una fortalesa, ben defensada i perfectament organitzada quan, en el millor dels casos, tan sols sóc una torre que tremola intentant cobrir-se humilment d’espessa heura per ocultar els seus murs deteriorats i trobar la solitud.