Hi ha persones que semblen abocades a un destí ineludible i que quan finalment el troben l’accepten amb determinació i l’enfronten amb totes les seves forces. Aquest podria ser el cas del pintor jonquerenc Jaume Mach Planas (1945-2021) que la setmana passada va morir sobtadament veient estroncada una trajectòria pictòrica que sempre va destacar per la seva singularitat.

Durant la joventut, Mach va cursar estudis de pintura a Figueres i Perpinyà, però les obligacions laborals el van obligar a aturar aquesta vocació durant un període de trenta-set anys. Per a qualsevol altre artista això hagués estat un cop insuperable. No per a ell. Mach va fer servir aquest prolongat lapsus per anar incubant motius i interessos. I una vegada deslligat de les obligacions laborals, va retrobar-se amb el seu destí pictòric reiniciant una carrera que ha estat marcada tant per la seva hiperactivitat, essent capaç de crear una sèrie de pintures de fins a cinquanta quadres cada any, com pels seus interessos singulars.

Els noms de les seves col·leccions de quadres parlen per si sols: Galàxies i constel·lacions, El simbolisme de les línies, Homenatge a Austràlia, Els passos d’Isadora Duncan, Anunnakis o Pangea. Per últim, cal assenyalar la seva tècnica, pintava gairebé sempre sobre metacrilat, «en negatiu», com li agradava remarcar. Dotant la seva obra d’una lluminositat que reforçava el caràcter místic que volia imprimir.

La seva sobtada mort ens deixa dues sèries inèdites al seu estudi de la Jonquera: Animals imaginaris i Portals dimensionals i mons paral·lels.

Mach va ser un dels pintors de la comarca que més va exposar als darrers anys, disposant d’un circuit de galeries i museus que confiaven en el seu treball ja fos a Catalunya, el sud de França o Madrid.

Tots els que el van conèixer segur que també destacarien el seu caràcter tranquil però determinat, la seva exquisida educació en el tracte digne d’una altra època, i el haver estat sempre, tot i les vicissituds, un esperit lliure.