Amb la sort d’haver pogut gaudir de grans concerts al llarg dels anys, poques vegades havia trobat un públic tan entregat com el que ahir va acompanyar Natalia Lacunza en la seva actuació al Festival Ítaca, a l’Escala, la penúltima de les 25 que ha acollit el festival. Només amb la veu en off que anunciava l’entrada de l’extriunfita a l’escenari el públic ja cridava, i encara que van quedar entrades a la venda, la veu dels assistents ressonava com si es tractés d’un estadi sencer.
Les primeres notes de Nuestro amor, la cançó que va inaugurar puntualment el concert a les deu de la nit, sonaven i, just començar la primera frase, la cantant ja es va sentir acompanyada pels seus seguidors que ahir es van trobar a l’aparcament del Rec del Molí.
La veu calmada i l’estil relaxat de Natalia Lacunza, aquella que va viure durant tres mesos a l’acadèmia d’Operación Triunfo, l’any 2018, van captivar de forma immediata aquells que hi eren, i ho van seguir fent amb Algo duele más, tema que barreja el castellà i l’anglès, d’estil informal.
Boys, una cançó que també aprofita per fer un mix de les dues llengües, va ser la tercera proposta i amb una lletra crítica amb els homes va enganxar encara més el públic que cridava: «dilo, dilo», després que l’artista afirmés que era millor que es guardés el que volia dir per presentar el tema.
Les llanternes es van alçar gairebé sense voler-ho per acompanyar Si volvemos a querernos, i Gata negra, tema amb el qual Lacunza va dir que s’enfadava quan el cantava, va sonar tot seguit. El final de la tranquil·la Olivia es va enganxar amb una versió, tipus cover, de Crazy, de Gnarls Barkley, que va fer aixecar el públic de la cadira, i que l’artista havia interpretat a la final d’OT.
L’estona anava passant i els assistents ho anaven donant tot. La interacció de la cantant amb el públic, que s’ha de reconèixer com a absoluta i brillant, va animar la nit, i el cert és que Lacunza va estar molt pendent dels fans que li xisclaven «guapa» i «ets la millor», retornant-los-hi tota l’estima amb petons a l’aire des de l’escenari. La interacció era tal que entre tema i tema, la cantant va reconèixer que el públic escalenc havia entrat al «top 3 de la gira».
Amb Okinawa, cançó «festivalera», va arribar la festa. La teclista, Teresa Gutiérrez, va cantar amb Lacunza, mentre María Lázaro (bateria), Luz Abril (guitarra) i Paula Ruiz (baix), van deixar de tocar per passar-s’ho bé a sobre l’escenari. La sensació des de baix era que s’estava assistint a una festa entre amigues músiques amb talent que havien quedat per fer un concert entre elles.
Nana triste va sonar coincidint amb el moment més emotiu del concert, en el qual entre els assistents es va demanar silenci per poder sentir a la perfecció la bonica veu de Natalia Lacunza acompanyada, només, pel piano.
Després d’aquesta interpretació, el concert es va tornar a animar amb Quédate a dormir conmigo, que va tornar a arrancar al públic dels seients. La nit va acabar amb dues cançons noves, encara pendents per estrenar, que l’artista va confirmar que sortirien «molt aviat», una d’elles a l’octubre, després que els seguidors li demanessin, cridant: «digue’ns quan sortirà».
Així doncs, Todo lamento i Cuestión de suerte van acomiadar la penúltima nit del Festival Ítaca, amb una Natalia Lacunza sorpresa que el seu entregadíssim públic, que es va fer seu el concert, l’acompanyés també cantant cançons que encara estan pendents de sortir a la llum.
