El grup de danses La Farandola de l’Escala va complir, l’any passat, vint anys. Però la seva història, les seves arrels són molt més profundes i ara un vídeo, amb imatges de diferents actuacions –n’han fet 164– i entrevistes amb alguns dansaires, que es presenta aquest diumenge a les 10.30 hores a l’Alfolí de la Sal, ho recorda. Aquest dissabte a la tarda també tenen previst ballar la Farandola i les Nyacres, sols, a La Punta. És el primer cop des del confinament.
Montserrat Clos, coordinadora del grup, explica que els orígens de la formació s’han de cercar el 1948 quan el seu pare, Josep Clos animat pel mestre Lluís Albert van muntar el Primer Esbart Català de Dansaires. No va fer massa camí perquè després d’un parell de ballades es va diluir. El 1950 va néixer el Segon Esbart Català de Dansaires impulsat, de nou, per tots dos. Va coincidir, a més, que Josep Clos va conèixer qui seria la seva dona, Margarita Roca, «una gran dansaire de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona». L’aventura es va acabar un any després.
El 1976, Lurdes Boix i Josep Tero van demanar a Josep Clos i Margarita Roca, dipositaris de tot aquest coneixement, que els ensenyessin aquelles danses. «La mare era fabulosa amb els puntejos i el meu pare amb les coreografies», recorda Montserrat Clos tot afegint que «ho fèiem perquè estimàvem tot allò, no tant per actuar». Malgrat tot va arribar el moment de voler-ho compartir i així va néixer l’esbart La Farandola. «Vam escollir aquest nom perquè tot i no ser un ball d’origen escalenc només es ballava aquí, ens identificàvem amb ell», explica. Van existir una dècada durant la qual el grup van actuar molt i van fer moltes sortides a l’estranger.
Les festes centenàries a l’Escala van fer renéixer les ganes de reunir-se de nou. Era l’any 2000 i van constituir-se com a grup de danses La Farandola per ballar danses d’arreu del món. Va ser un gran repte perquè els va caldre renovar tot el vestuari i reaprendre les danses ancestrals com la Farandola, les nyacres o el ball del drac. La Festa de la Sal els ha permès també fer intercanvis amb grups d’arreu. «Això que fem té un valor excepcional, som una gent molt senzilla que estimem les tradicions, és passió per la dansa», afirma convençuda Clos.
