Aquest dissabte 4 de setembre la Sala Polivalent de l'Escala serà l'escenari on el Mag Lari hi durà el seu espectacle Una Nit amb el Mag Lari. Ja fa vint-i-set anys que l’artista és damunt l’escenari fent els seus trucs i encomanant el seu humor característic a tot el públic, acompanyat pels seus inseparables col·laboradors i la seva elegància.

Aquesta setmana actua a l’Escala, com serà aquesta actuació?

Una nit amb el Mag Lari és un espectacle típic del Mag Lari. Hi ha els ingredients meus de sempre: els jocs de mans, la participació del públic i sobretot el bon humor.

Amb aquest espectacle està de gira per diferents poblacions.

Sí! Aquest espectacle ja fa un parell d’anys que el tenim en gira i aquest any estem fent molts bolos. Suposo que també és gràcies al fet que la gent després de la pandèmia també té més ganes de passar-s’ho bé.

Són espectacles de proximitat que apropen espectacles del nivell dels que fa a Barcelona a fora, a altres poblacions.

Jo sempre he tingut espectacles dels dos formats al mateix temps. El gran és el que només podem fer a Barcelona, Madrid o en teatres molt grans, i després tenim el format mitjà, que és el que ens permet córrer pels municipis. M’agrada alternar perquè el que m’agrada és fer espectacles, viatjar, conèixer gent, conèixer pobles i fer riure a tothom.

«És un espectacle típic del Mag Lari, amb jocs de mans, participació del públic i bon humor»

Quan va començar a fer màgia?

Vaig començar quan tenia 14 anys. Em van regalar un llibre d’en Tamariz. Era una afició, i amb 16 anys ja vaig fer la primera funció, que va ser al casal d’avis de la meva àvia, i a partir d’aquí ja vaig anar a actuar a festes privades, i cada cop el boca a orella funcionava més bé. Vaig decidir dedicar-m’hi i vaig anar al Teatre Llantiol de Barcelona, i hi actuava cada dia. I d’allà ja vaig començar a fer un espectacle per poder fer en teatres.

I ja fa 27 anys que s’hi dedica. Com els resumiria?

Ho resumiria dient que he anat pujant una escala, cada any un esgraó més, i fent coses millors. Ha sigut una carrera molt gradual, amb tot molt compensat. Estic molt content de tot el que he fet i, com que m’agrada la meva feina, per a mi no és treballar, és passar-m’ho bé.

I això es nota.

Gràcies! Encara m’ha de passar que no tingui ganes de sortir a l’escenari. Hi poden haver dies que puc estar més cansat, o que no em trobo del tot bé, però les ganes d’actuar i fer la funció el màxim de bé possible hi són sempre.

I en els seus espectacles no està sol, sempre va acompanyat dels seus col·laboradors.

Ara, a Una nit amb el Mag Lari tinc en Lluc de col·laborador. I quan fem espectacles grans com el 25 il·lusions en tinc bastants, i a dalt l’escenari podem arribar a ser set persones.

Si no ho tinc mal entès, vostè és il·lusionista, no mag. Quina seria la diferència.

Realment és el mateix. El que passa és que la paraula il·lusionista és més concreta i es refereix més al que nosaltres fem: il·lusionar la gent. Una il·lusió és una cosa que tu saps que és real, però no ho és en el fons. La màgia és més genèrica perquè també inclou els que fan màgia negra o els que tiren cartes del tarot. Il·lusionisme defineix millor la nostra feina. Tot i que prefereixo que ens diguin il·lusionistes, pel que fa al nom artístic, queda millor dir que ets el Mag Lari que no l’Il·lusionista Lari.

I ara que parlava del Mag Lari. És tot un personatge caracteritzat pel seu humor i la seva elegància.

Sí! Me’l vaig començar a construir quan era jovenet i ara ja està més que consolidat. I crec que el personatge ja és el que la gent espera i el que funciona més de la meva feina, veure el Mag Lari fent aquell joc de mans o com fa aquella broma. Crec que és més com faig les coses que què faig.

Podríem dir que també és un «showman», no?

I tant que sí! Ddono molta importància a la presentació. Jo soc mag, però tinc ganes de comunicar coses al públic i a vegades em sento més còmic que mag, però crec que la combinació de les dues coses fa la força.

I ara és director de l’espectacle Nada es imposible del Mago Pop. Com és l’experiència?

Molt agradable. Amb l’Antonio ens coneixem de fa temps i és un honor que confiï en mi per dirigir-lo. Posa les coses molt fàcils.

De tots els seus números, si n’hagués de triar un, amb quin es quedaria?

N’hi ha tants. L’estrella sempre és l’últim, el nou. Tots m’agraden. Però en feia un en què en uns bols buits apareixia aigua. Crec que és dels millors que he fet i que m’ha donat més satisfaccions.