«Mai m’havia atrevit a cantar, vaig fer aquesta prova i va sortir genial»

Quan va començar a dedicar-se a la música?

Vaig començar a través del món de la nit aviat farà 18 anys. I el primer tema que vaig cantar ja va ser el 2012 amb una cançó que es diu Chica deseada. Va tenir bastanta repercussió.

Precisament aquesta cançó té més de 7 milions de reproduccions a YouTube i més de 3 milions a Spotify.

Va ser la primera i no m’ho esperava per res del món. Jo havia estudiat solfeig al Casino Menestral des de ben petit, però mai m’havia atrevit a cantar, vaig fer aquesta prova i va sortir genial. Va tenir moltes visualitzacions, i tot just començava.

Parlant dels seus temes, ara fa poc ha tret «Me pide más». Com és aquesta cançó?

Exacte. És un mambo bastant ràpid. Volia fer alguna cosa totalment diferent del que s’està escoltant ara a tot arreu. Volia fer una cosa més ràpida, alguna cosa que fes oblidar la situació de pandèmia en la qual estem. Per això vaig intentar que tingués una mica de bogeria pel que fa al ritme, i així poder deixar de banda, encara que sigui només durant els tres minuts que dura la cançó, el que portem vivint aquest últim any i mig.

Quina rebuda està tenint?

El tema va sortir el 18 de juny, però per culpa de la covid vam tenir problemes per quedar i tot plegat. Per això el videoclip no va poder sortir fins fa cinc setmanes. De moment, tenim molt bones expectatives, a la gent li ha agradat molt. És el que comentava abans, és una cosa totalment diferent del que havia fet jo abans i al que està sonant ara mateix. Això fa que destaqui.

Clar, pequè no és repetitiu.

Exacte. A més, el mateix tema té una part instrumental de trap, una altra part de reggaeton i una altra de mambo. Aquestes variacions fan que no sigui tan cansat ni repetitiu. Això ens ha comportat algun problema, perquè no sabien com catalogar aquesta cançó, i al final l’hem posat com a música llatina.

A part de cantant, també és discjòquei. Com va començar a punxar?

Vaig començar un dia de substitució a la Sala Bikini de Barcelona. Jo feia llums i el discjòquei no va poder venir, i vaig començar així. Em va agradar, vaig veure que la gent va respondre bé i d’això ja en fa 18 anys.

Una casualitat.

Sí! A mi ja m’agradava la música i als 16 anys ja havia començat un programa a Ràdio Vilafant, o sigui que ve de lluny. Porto la música a dins.

Punxa a grans festivals com el Reggaeton Beach Festival. Què se sent davant tant de públic?

La veritat és que has de ser molt conscient que estàs allà al davant i al mateix temps no pensar-hi gaire perquè et posaries nerviós. Sempre et sorprèn tenir tanta quantitat de gent al davant i t’acaben sortint els nervis. La vegada que he punxat per a més gent va ser a Barcelona el 2019: hi havia 40.000 assistents.

Com si hagués tingut gairebé tot Figueres davant seu.

Totalment. Ja fa tres anys que estic de gira amb Reggaeton Beach Festival i la veritat és que cada festival és impressionant i diferent. Sempre es pot provar posar coses noves i veure com funcionen amb el públic.

Com es prepara a l’hora de punxar?

Quan punxo soc jo mateix qui entre setmana busca les cançons, els remixos, i també faig els meus propis remixos per sorprendre el públic i és una cosa nova. D’aquesta manera no escolten el que ja poden escoltar a YouTube o Spotity. Simplement és buscar un punt extra i diferent per sorprendre. Aquesta és la meva feina entre setmana, i després provo tot el que he preparat durant el cap de setmana. Si funciona és una gratitud impressionant. Molta gent creu que vas allà a posar quatre discos, però hi ha molta feina al darrere.

Què li agrada més, punxar o cantar?

Doncs seria el 50% per a les dues opcions. M’agrada molt fer les dues coses. Porto més temps punxant, tinc més mà en tema de sessions que en tema de cant. De fet, el tema de cantar va començar com una prova i després he seguit estant a les plataformes. M’agrada molt punxar i poder veure la reacció de la gent, i cantar també ho faig mentre punxo. Em quedo amb les dues.