Joan Pera (Mataró, 1948) és un actor, còmic i doblador català amb una llarga carrera damunt dels escenaris, considerat un dels grans personatges del panorama teatral del país. L’artista confessa que no sap exactament quan comença la seva carrera com a actor i que ho és des de petit. L’any 2019 l’Acadèmia del Cinema Català va reconèixer la seva trajectòria atorgant-li el Gaudí d’Honor. Aquest dimecres 1 de setembre actuarà a la Festa Major de l’Escala.

Portarà la seva obra «Una estona amb Joan Pera. 100% humor» a l’Escala. Com serà aquest espectacle?

És una mica un compendi de tota la meva vida en el teatre. És molt divertida. En Joan Pera és una persona coneguda, graciosa, actor... i té moltes anècdotes amb molta gent com el Capri, la Mary Santpere, el Paco Morán, Woody Allen..., i jugo amb totes aquestes actuacions i així trobar-me amb la gent a partir d’un humor de tota la vida, d’un teatre, una televisió, un cinema... És molt divertit.

És tot un repàs a la seva trajectòria.

Tampoc és un rotllo de dir: «Ara ens explicarà això». Jo he sigut una persona divertida, que ha treballat en un ambient divertit amb gent boníssima i puc explicar moltes anècdotes de TV3, o de quan vaig omplir el Palau Sant Jordi. Fins i tot quan parlo de mi, la meva dona o els nanos que podria ser un rotllo: com que em passen coses que els hi pot passar a la majoria de la gent, tant si tenen un fill com si en tenen sis com jo, és una cosa molt divertida.

I és una obra que ja fa temps que la fa, això és un senyal d’èxit.

Sí, fa molt. La meva vida continua i vas incorporant les coses que van sortint. Explicant les coses amb una certa quotidianitat on l’humor és senzill i molt blanc, que és aquell a partir de situacions que visc jo, però que poden viure totes les persones, i que explicades damunt un escenari diverteixen. El protagonista d’aquesta obra és el públic, que és el que et dona la pauta. En un principi hauria de durar una hora i vint minuts, però quan el públic està divertint-se i és col·laborador pot allargar-se.

El públic li té molta estima.

El millor que tinc de tota la meva història és que hi ha una certa estima per part del públic i es nota.

Alguns dels seus papers han estat autèntics èxits, com és el cas del de nebot del doctor Caparrós o el de «L’estranya parella» amb Paco Morán. Com ho recorda?

Amb el Paco Moran vam fer L’estranya parella. Vam fer aquella comèdia durant sis anys cada dia de l’any menys els dilluns, que era festa, però també en fèiem perquè anàvem de bolo. Després vaig estar amb ell set anys més, fent altres comèdies, però que també eren l’estranya parella, es podria dir que vam estar fent aquesta obra tretze anys, fins que ell ja no va poder més.

Ha pogut actuar tot i la pandèmia.

La pandèmia ha estat un catacrac perquè jo mai havia estat tant temps parat, o feia ràdio o feia tele o feia doblatges. Mai havia passat una temporada així, i després el riure darrere les mascaretes, i és bastant complicat. A més, jo també necessito que el públic em faci riure.

Ara fa un moment parlava del doblatge. Vostè ha destacat com a doblador. Com és aquesta professió?

És molt maca i a tothom li agradaria fer-la. És una feina complicada perquè és absolutament tècnica en la que cal dominar la situació mentre estàs concentrat moltes hores, recordant el que llegeixes, dominant el llenguatge...

Entre els actors que ha doblat destaca Woody Allen.

És el que més destaca. Normalment no es coneixen els dobladors, en canvi aquest home m'ha donat una popularitat immensa.

Recentment l’hem pogut veure fent de Pau Casals al film «Pau, la força d’un silenci». Com ha sigut fer un personatge tan important com ell?

Per a mi era posar-me dins un personatge fora dels que he fet sempre. Més que una interpretació era una vivència, va ser viure el que ell va viure. Pau Casals és dels grans personatges de la història de Catalunya, un home sincer, honest, íntegre i català fins a la medul·la.

El mes passat va acabar el rodatge de la pel·lícula «El metralla». De què tracta?

És una tragèdia en la qual els elements còmics flueixen d’una manera quotidiana sense estirar res. Dins del drama de la guerra civil les situacions còmiques sorgien a bastament. Tinc ganes de veure el resultat i de com ho veu la gent, es preveu que s’estreni el novembre.

Quins projectes té previstos en un futur?

Ara hem acabat aquest rodatge i Alguns neixen estrellats. Aquest hivern es podrà veure per TV3 El pare de la núvia i Alguns neixen estrellats. Estic preparant una obra per a aquest Nadal i fins al març, i després segurament hi haurà una funció amb en Joel Joan per a la temporada de l’any que ve. A més, en cinema potser sortirà un sitcom amb el meu fill Roger Pera, que em fa molta il·lusió. De moment tot són projectes.

Quina és la seva vinculació amb l’Alt Empordà?

La relació va venir pel Ventura Pons, que es va comprar una casa a Portlligat. La meva dona és una enamorada de l’Empordà, i només trepitjar-lo ja es troba més bé. Hi venim cada any. Soc un enamorat de tot Catalunya.