«El mèrit és de la gent que ens aguanta, no pas nostre»

Ja fa 36 anys que Els Pets sou damunt dels escenaris. Com ho heu fet per tenir una trajectòria tan llarga?

Crec que principalment és per l’atractiu físic del cantant. Això ajuda moltíssim [bromeja]. Sincerament, no ho sé. La clau deu estar en tenir un públic que ens ha estimat molt i que ens ha agafat com si fóssim els parents que venen a casa un cop a l’any, i ens utilitza com a banda sonora de la seva vida. El mèrit és de la gent que ens aguanta, no pas nostre.

Les seves cançons es converteixen en la banda sonora vital perquè parlen de la vida.

Aquesta és la intenció, no em surt fer-ho d’una altra manera. No soc ni galàctic, ni metafísic, ni sé parlar de coses alienes a les que em passen.

Com es va formar el grup?

El grup es va formar perquè érem tres nois, del mateix poble, de la mateixa edat i gairebé del mateix carrer. I a tots tres ens agradava el mateix, més o menys, i la música era de les coses que més ens omplia. Era bastant inevitable que acabéssim formant un grup. El que no ens pensàvem és que duraria tant.

El 2018 van treure el seu últim disc, «SOM», que va tenir molt bona acollida, no?

Ostres, sí! Sincerament, no ens ho esperàvem. Com que soc un pessimista de mena, sempre em penso que l’últim disc que trec és el que ningú comprarà. Però no, va tenir les millors crítiques que hem tingut mai, la gent va començar a dir que era el millor, tot i que jo no m’ho crec.

I doncs, quin creu que és el millor disc?

Agost, perquè normalment tens un disc al cap i quan vas a fer-lo el que surt és una aproximació al que tu t’havies imaginat. En el cas d’Agost estàvem en un moment vital molt dolç i es reflecteix en les cançons. Vam tenir una bona ratxa.

Quan vau llançar «Som» feia bastant temps que no trèieu un disc. Com és?

Perquè som uns ganduls! [bromeja]. Una de les coses bones de quan fa tants anys que cantes és que no necessites treure un producte al mercat contínuament. La gent ja et té suficientment present com perquè tinguis temps per tenir prou cançons decents i posar-te a fer la feina. En el nostre cas ens passa bastant això: cada any fem alguna celebració de fa tants anys tal disc, o tants anys que vam començar... i això ens permet girar sense fer disc nou. Ara mateix tampoc tinc l'obligació d'explicar-me cada sis mesos. Cada cop em ve més a gust escoltar la música que fan els altres i jo esperar-me una mica.

Una de les cançons importants de l’últim disc és «Som», que li dona nom. D’on sorgeix?

És un retrat dels meus pares. Tinc uns pares que per l’edat que tinc ja són grans, i estan en aquella època de la vida en què ja pateixes perquè no prenguin mal, que estiguin bé de salut... Quan els veus, és fascinant la manera que tenen de funcionar perquè són parelles que porten 60 anys junts, i arriba un moment en què són una simbiosi i no saps quan acaba un i comença l’altre. Té un punt molt entendridor i així va sorgir.

Ara que parlava de gires, com està anant la gira '20/21'?

Pot ser és la gira més diferent que hem fet fins ara, per les circumstàncies. D’entrada estem recuperant tot de concerts que es van suspendre l’any passat i això fa que la gent els esperi i ho notis. Són concerts d'aquests que a la segona o tercera cançó ja veus que la gent té ganes de cantar i ballar, i ara amb tot això, és una mala jugada haver d'estar asseguts i amb la cara tapada, però què hi farem. Els grans protagonistes dels concerts són la gent que malgrat haver de venir i passar un concert amb aquestes condicions, sense poder fer gaire res, i continuen venint. És la vegada que estem tenint més entrades exhaurides de tota la vida del grup.

En aquesta gira, feu concerts amb cronologia inversa. Com és?

Començarem per les últimes i serà com un viatge en el túnel del temps, anant cap al passat. I així vas recuperant i recordant els primers concerts que vas anar, o les primeres cançons.

Ara viu a Anglaterra, com s'ho fa amb la gira?

Em faig un fart de fer proves PCR. Jo que era un home que tenia por a volar i por als avions me l'he hagut de treure aquests últims anys. Ja he intentat que vinguin tots ELS PETS a Anglaterra, però no me'n surto i he de venir jo.

Com a grup, què senten sabent que moltes persones els tenen com a referents i que altres grups de música també?

Això vol dir que tenen molt bon gust, i que hi entenen (riu). És molt bonic. No en sóc molt conscient. Suposo que també hi deu haver gent que ens torba insuportables i que estan mirant a veure si ja pleguem. Però estem contents que hi hagi algú que encara ens escolti i que en siguem referents. De fet, el que és bonic d’aquesta feina és que la gent ens faci servir.

Amb tants anys de trajectòria es deuen trobar amb seguidors que han crescut des de petits sentint el vostre repertori.

Exacte! Som ja com en Jordi Pujol, tota la vida hem estat aquí! A més, ens trobem gent que venien amb 15 anys i ara venen amb els fills que també són fans d’Els Pets. Aquest punt intergeneracional és molt especial i no passa amb molts grups. Som uns privilegiats de poder veure com el nostre públic va creixent i ells també deuen veure com ens anem fent grans. 

Tenen moltíssimes cançons, i moltes de les quals s'han convertit en autèntics himnes, com «Bon dia», «Jo vull ser rei» o «Bona nit», entre moltes altres.

Quan la fas no t’ho esperes, s’ha de ser molt cretí per dir ara faré una cançó que serà un himne. No es pot saber mai. És el somni de qualsevol persona que fa música: que les cançons passin a formar part de l’imaginari d’un col·lectiu o d’una persona en particular. Amb el tema del «Bon dia» i el «Bona nit» ens hem trobat històries molt boniques: molts nens que s’han fet grans anant a dormir i que els seus pares els hi cantaven «Bona nit» cada dia, o altres que van de colònies i els hi posem el «Bon dia» per aixecar-se... 

El «Bon dia» d'on neix?

Neix de quan jo vivia a la part alta de Tarragona, que és la part «pija». I vaig viure-hi durant 15 anys. És un retrat del meu carrer, tota la gent que hi surt: el cafeter, la vella Montserrat, la peixatera... tots són gent del meu carrer.

I ells ho sabien?

Que va! Després ens hem trobat unes quantes senyores convençudíssimes que elles eren la vella Montserrat.

Com serà el concert que faran a l’Acústica?

Serà un concert que ens ve molt de gust. La resposta del públic ha estat apoteòsica, ja que vam vendre les entrades en un temps rècord. Farem dues hores de música i intentarem repartir felicitat i oblidar-nos dels malecaps. Aquells dies hi ha un ambient musical impressionant i Figueres és preciosa. Ens hi deixarem la pell i probablement l’endemà estarem fets pols perquè ja tenim una edat.