Antoni Marsal fa uns quaranta anys que es dedica al món de la pintura. Principalment conegut pels seus retrats, alguns d’ells a personatges coneguts com Montserrat Caballé, Fernando Alonso o Penélope Cruz, també ha conreat el paisatgisme i altres temàtiques. Sota el títol Records pictòrics, Marsal presenta, una selecció d’aquestes peces, algunes d’elles amb temàtica llançanenca, a la sala d’exposicions de la Casa de Cultura de Llançà. «Soc polifacètic i vull que coneguin una mica tot el que he anat fent», explica. La inauguració de la mostra està prevista per divendres i es pot visitar fins al 4 de setembre.

Fa tres anys que Marsal fa estades a Llançà, poble amb el qual s’ha vinculat gràcies a la seva companya, Montse. Nascut a Rubí, viu a Terrassa, a tocar, curiosament, del que fou l’estudi de Martínez Lozano a qui, diu, no va conèixer, tot i que li hauria agradat «per tot el que m’han explicat amics que sí que el van tractar». La trajectòria de Marsal està molt marcada per la trobada al Saló Nonell amb el que seria el seu mestre i bon amic, el reconegut retratista internacional Joaquim Torrents Lladó (1946-1993). «Vaig tenir la sort d’estar al seu equip, a l’escola que va tenir a Barcelona i que va durar deu anys», rememora tot apuntant que hi assistien estudiants d’arreu del món, fins i tot del Japó. «Era una escola única i, malgrat durar poc, em va servir bastant», afirma. Tant que allí va aprendre les sòlides bases del retrat, una tècnica que volia dominar per destacar de la resta i per, alhora, ser més lliure i no dependre del mercat de l’art, sinó dels encàrrecs. Això, però, també era «més compromès tot i que a la vegada més segur».

Fer un retrat no és tasca fàcil. «Avui les coses es fan molt ràpidament, però en un retrat és important conèixer bé la persona, parlar-hi, estudiar-la. Velázquez convivia amb els reis, no?, els coneixia a fons i, per això, feia aquelles meravelles», argumenta Marsal qui no amaga que del seu mestre va aprendre tota la tècnica del retrat en directe, amb model. «Ell era únic», afirma admirat Marsal qui al llarg d’aquests anys ha plasmat sobre la tela desenes de persones conegudes tant del món de la cultura com de l’espectacle. A Llançà, exposa alguns exemples com el retrat que li va fer a la soprano Montserrat Caballé, i que li va costar tres anys per concretar una entrevista; Papuchi, el pare de Julio Iglesias i la seva dona; l’actor Galindo, amb qui va establir molta amistat fins a la seva mort, i l’escriptor Antonio Gala, entre altres. Antoni Marsal conserva un àlbum amb fotografies i dedicatòries de tots ells. «El retrat és sempre una revàlida, has de buscar la seva ànima, fer que el retratat se senti còmode», conclou convençut des de la sàvia posició que li atorga l’experiència.