Contundent en les seves afirmacions, dominador del tempo narratiu, l’escriptor Xavier Bosch va congregar, divendres passat, un centenar d’assistents al cicle Punt de Lectura d’Agullana per on aquest divendres s’espera a Núria Esponellà per parlar d’Ànima de tramuntana.
Aquest any, Bosch ha publicat La dona de la seva vida, un relat que desborda la dimensió intimista dominant en les darreres novel·les i planteja el tema dels nens robats i com l’ha tractat la justícia a l’Estat espanyol. El relat té un component d’intriga i acció proper als seus inicis. Per Bosch, el periodisme ha de complir un paper de denuncia, que a vegades no exerceix prou. «Cada família té els seus silencis i cada país també, i la literatura és una bona eina per trencar-los quan darrera aquests silencis s’hi amaga la injustícia», sentencià. Sobre la feina d’escriptor, Bosch va explicar que «escriure sempre ha sigut un treball solitari. De fet els escriptors hem teletreballat abans que s’imposés el teletreball. Això fa que busquis formes de fugir de la rutina. Jocs que et diverteixin i que ofereixes al lector atent perquè la lectura se li faci més agradable».
