Nit d’estrena al Festival Castell de Peralada amb una nova producció de l’òpera barroca Orlando, de Händel. Inspirada en l’obra literària Orlando: a biography de Virginia Woolf, el jove regista, Rafael R. Villalobos presenta al protagonista de l’obra handeliana en un segon pla, per centrar-se en les relacions interpersonals del trio femení protagonitzat pels personatges de Medoro, Angelica i Dorinda, les quals esdevenen el centre de la trama i on Orlando és presentat com el resultat d’aquestes personalitats que es van entrellaçant. Per a la ocasió, la dramatúrgia de Villalobos es construeix a partir d’un paral·lelisme entre aquests tres personatges protagonitzats per tres dones i les relacions d’un altre triangle amorós format per Virginia Woolf, la seva amant i paisatgista Vita Sackville-Wets, que a la vegada era amant de Violet Trefusis.

Amb una única funció, i només per a 700 persones, la proposta ha contat amb el contratenor català i artífex també del projecte Xavier Sabata (Orlando), la soprano Sabina Puértolas (Angelica), el baríton José Antonio López (Zoroastro), la soprano Marie Lys (Dorinda) i la mezzosoprano Eve-Maud Hubeaux (Medoro), tots ells grans especialistes del gènere. L’apartat musical, a càrrec de Dani Espasa al capdavant del conjunt barroc Vespres d’Arnadí, ha mostrat gran solvència interpretativa, i s’ha vist reforçada per una refinada amplificació càrrec de l’enginyer de so Roc Mateu. Una producció on la microfonia ha format part de la pròpia dramatúrgia de l’espectacle, presentant el personatge de Zoroastro com un personatge que està al damunt de la resta i que alliçona al llarg de l’obra.

L’escenografia a càrrec de l’italià Emanuele Sinisi presenta un espai on el triangle ocupa tot l’espai escènic i on a partir d’un gran mirall es va reflectint l’acció que dona suport a la perifèria psicològica dels personatges. Uns personatges presentats per Rafael R. Villalobos, responsable també del disseny de vestuari, amb colors primaris i inspirat en l’estètica de finals dels any 20, principi dels 30. Un vestuari sintètic i molt estilitzat on cada color te el seu propi significat i reforça a cada uns dels personatges; així doncs, el blau fa clares referències a l’aigua i representa Woolf (Dorinda), el vermell reflecteix la fogositat i sexualitat de Violet (Angelica) i el verd, la natura, per al personatge de Vita (Medoro), la gran paisatgista d’Anglaterra de l’època. Colors que contrasten amb el groc del cavaller Orlando i amb el gris de Zoroastro que llueix un vestuari molt més contemporani.

L’Orlando de Händel, escrita a partir del llibret de Carlo Sigismondo Capece per a l’obra L’Orlando, overo La Gelosa pazzia de Domenico Scarlatti (1717), al seu torn basada en l’Orlando furiós de Ludovico Ariosto (1532), és la primera de les tres òperes del compositor anglès d’origen alemany basades en aquest poema èpic composta per a la Royal Academy of Music el 1733. Però també és l’obra que s’allunya de la rigidesa del barroc per obrir pas a un retrat psicològic més complex dels personatges. Amb ella, Händel va trencar amb el formalisme de les estructures pròpies del barroc, de la mateixa manera que Orlando; a biography contradiu tots els principis del gènere biogràfic. Amb 50 minuts menys que l’obra original, Villalobos també ha trencat formalismes a Peralada presentant aquesta obra barroca que juga amb referències literàries i cinematogràfiques i que recull l’essència del ric univers del Grup de Bloomsbury i la seva influència en la cultura contemporània.

La nit passada, el Barcelona FilmFest va reunir diferents representats del sector com Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Conxita Casanovas, directora del Barcelona FilmFest, actors i actrius com Ferran Lahoz, Cristina Brondó, Mireia Ros i Montse Alcoverro, així com la directora Maria Ripoll o el productor Albert Sagales. Tampoc hi van faltar Adolfo Blanco, soci fundador de A Contracorriente Films.